Palma, 26 de juny de 1715.  Una vegada més un gran exèrcit ocupa el pla situat al llevant de la ciutat, amb les seves tendes esteses entre Son Ferragut i la mar. S’està produint el darrer episodi de la Guerra de Successió espanyola que ha provocat des de 1701 una guerra europea i una guerra civil entre els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria i els partidaris de Felip V, entre la corona d'Aragó i la corona de Castella. Mallorca i Eivissa són els únics territoris que encara no reconeixen la nova autoritat borbònica  i per posar fi en aquesta situacio ha desembarcat a cala Llonga (Santanyí) una força de 2.000 homes,  comandada pel general francès conegut amb el nom de cavaller d'Aspheld.

Per les cròniques de l'època, recollides per Álvaro Campaner en el seu Cronicón Mayoricense (1881) sabem que com a quarter general dels francesos fou triada la possessió de Son Fortesa, unes cases d’origen medieval que es localitzaven a prop del creuer de la via de Cintura amb el carrer Aragó,i que han donat nom a la barriada homònima.

La situació bèlica es resolgué ràpidament perquè la resistència hagués estat tan inútil com ho fou a Barcelona l'onze de setembre de 1714. A Palma els enfrontaments es reduiren a alguna escaramussa o intercanvi de projectils, com el llançat des de la murada amb tan bona punteria que impactà en el menjador de les cases de Son Fortesa i que al 1796 encara es conservava com a record.

El 2 de juliol de 1715 es produí la capitulació de la ciutat i el mateix any es promulgà, el Decret de Nova Planta pel qual es posà fi a les institucions de govern pròpies de l’illa. Per la seva banda les cases de Son Fortesa, protagonistes involuntàries dels esdeveniments, tornaren la vida quotidiana d’una gran possessió a les portes de la ciutat, en el camí d’Inca.

Als anys vint del segle passat tornaren cridar l’atenció, però en aquest cas la de dos nordamericans -Arthur Byne i Mildred Stapley- que viatjaven per l’illa estudiant el seu patrimoni arquitectònic. D’aquest viatge sorgí el llibre Cases i jardins de Mallorca (1928) on apareix una fotografia de les cases, probablement tal com les va veure el cavaller d’Aspheld.

La làmina 85 del llibre mostra una construcció de notable rusticitat amb cossos de diferentes altures, la porxada de teules damunt l’entrada, la gran xemeneia de la cuina, el pujador per a la cavalcadura...i un pou amb el coll octogonal i dos brancals de pedra presidint la carrera.

Passà el temps i el casal entrà en l'abandó. Al 1987 l’edifici immortalitzat a la foto de Byne ja havia desaparegut. Es mantenia encara el cós principal de les cases, situat a l’est de la cuina, i amagat darrera un gran lledoner.

I finalment de l'abandó a la desaparició. Avui en dia l’únic element que queda in situ de les cases de Son Fortesa, des d’on el cavaller d’Aspheld devia contemplar amb fruïció la ciutat que estava a punt de caure i que retria al seu senyor Felip d'Anjou, és el pou de coll octogonal i brancals de pedra.

 

Son Fortesa (Palma), setembre 1987

Son Fortesa (Palma), setembre de 1987

Pou de Son Fortesa

Pou de Son Fortesa