Mallorca no deixar de donar-nos sorpreses i a vegades els nous descobriments són el resultat d'una cadena d'esdeveniments que es van complementant. En el cas que ens ocupa avui la cosa va anar així:

Paco Marroig Solivelles fou el darrer amo de Mossa vertaderament lligat a la terra ja que la seva família havia estat al càrrec de la possessió durant al manco tres generacions i per tant coneixia bé tots els racons i els seus noms.

Abans d'acabar la seva relació amb la finca l'amo fou entrevistat per Miquel Martorell al qual va proporcionar una sèrie de valuoses informacions relatives a la desolada contrada que s'estén més enllà del coll des Ases. En Miquel, generós com és, no s'ho va guardar per ell si no que ho va recollir en un interessant llibre anomenat Fites i Fetes. Trescant per la Serra. A partir d'aquell llibre vàrem geolocalitzar els topònims que apareixien en els mapes del llibre, com sempre passa quan cauen noms de lloc en les nostres mans.  Val a dir que no fou una feina gens fàcil perquè definitivament en Miquel no es guanyarà la vida fent mapes.

Entre els noms ens cridà l'atenció es Ribellet i li donàrem les coordenades i li demanàrem a un altre infatigable trescador de la Serra, en Miquel Calafell (a) Bergant,  a veure si el podria localitzar. Quan ja estava a punt de tirar la tovallola ("L'he trobada quan ja ho donava per perdut.")  el va trobar, en aquell minúscul punt de subministrament d'aigua, enfilat dalt d'una balma dels penya-segats septentrionals del puig Roig. D'allò fa ara exactament un any.

Com avui en dia amb l'Internet la informació circulació molt de pressa en Bergant li donà la informació a n'Andreu Morell, el qual diligentment va afegir un altre registre a la seva monumental enciclopèdia sobre les fonts de Mallorca. Allà el degué veure en Jaume Deyà, arqueòleg especialitzat en la temàtica dels andalusins que es refugiaren a la Serra de Tramuntana quan ja havia caigut la Madina Mayurqa. No debades fou l'impulsor juntament amb en Pablo Galera de les excavacions d'Almallutx.

Idò déiem que en Jaume va veure l'article sobre el ribell, li picà la curiositat i cametes ens valguin cap a la muntanya se'n va anar. I ha conclòs que el ribellet és un ataifor andalusí. Si és així vol dir que aquell ribell de 34 centímetres de diàmetre, 16 centímetres de profunditat i 5 litres de capacitat és un utensili domèstic que ha estat en ús a Mallorca -al manco pels pagesos de la zona i ara per les cabres- la friolera de vuit segles.

Qui ho hagués anat a pensar.

 

es Ribellet (Cosconar)