Morell

 

Què tenen en comú la fàbrica de Can Ribes a la Soledat de Palma,  l'edifici GESA i la possessió artanenca de Morell ? Idò que els tres edificis són o han estat proposats per ser (Can Ribes) béns catalogats. Podríem definir un bé catalogat com un bé d'interès cultural devaluat ja que com diu l'article 14 de la llei de Patrimoni de 1998:  "tot i no tenir la rellevància que els permetria ser declarats BIC, tenen prou significació i valor per constituir un bé del patrimoni històric a protegir singularment."

Com en el cas del seu germà major les declaracions de bé catalogat corresponen al Consell Insular de Mallorca. I quin criteri es segueix per a decidir que un bé moble o un immoble mereixen ser un bé catalogat ? Bona pregunta.

Si repassam la hemeroteca veurem que en alguns casos les declaracions de béns catalogats han estat envoltades d'una intensa polèmica. La més sonada ha estat sens dubte la de l'edifici GESA que fou vista com una peça més de l'anomenat cas Can Domenge. També han estat al centre dels enfrontaments entre institucions, com la protagonitzada entre el Govern de les Illes Balears i el Consell, a compte dels edificis dels serveis ferroviaris que es veien afectats pel projecte del Parc de les Estacions i que finalment foren protegits.

Si pegam una ullada al visor de patrimoni històric del Consell veurem que els béns catalogats formen un ample ventall d'elements que inclou edificis residencials, edificis religiosos, edificis esportius, fàbriques, elements etnològics i un llogaret. Aquests són els béns catalogats que hi apareixen:


-Edificis residencials a Palma: Can Alonso, Can Pujol, ferreteria la Central, hospital de Sant Pere i Sant Bernat, palau March, parc mòbil de la Marina.

-Edificis residencials a pobles: Cal General Moranta (Binissalem), Cas Senyor (Calonge), casa del carrer Lluna (Sóller). 12 Cases d'estiueig a Cala d'Or.

-Edificis d'oficines: edifici GESA.

-Edificis esportius: Club Tennis Palma.

-Possessions: Morell, sa Bassa Blanca, Can Forcimanya, sa Talaiassa, Son Brull.

-Edificis industrials: fàbrica de teles de Can Morató (Pollença), edificis ferroviaris de l'estació de Palma.

-Edificis religiosos: església de Santa Anna (Alcúdia), oratori de la Font Santa (Campos), església de la Sang (Muro).

-Elements etnològics:  5 molins de vent fariner a Búger (Can Borreó, Can Pere Petit, Cas Rector, Can Prohom, Can Catlar) i molí d'aigua de Can Cusseta (també a Búger). Aljub de la Font Santa (Campos), aljub des Lleters (Palma), pont Trencat (Consell), escars de Llucmajor, Campos i Santanyí (47 escars).

-Llogarets: Laiar (Sencelles).


Vegent la llista ens feim algunes preguntes. Quin és el criteri que s'adopta per a que un bé mereixi ser protegit com a bé catalogat ? Per què són aquests els elements protegits i no uns altres ?.

En alguns casos està més que motivada la declaració per la singularitat dels elements com per exemple el Club Tennis Palma, el palau March, sa Bassa Blanca (seu de la fundació Yannick i Ben Jakober) o l'església de Santa Anna. Però en altres casos no veim que els elements de la llista es singularitzin de molts altres elements que es deriven a la protecció dels catàlegs municipals.

Per exemple, per què són béns catalogats els molins de vent fariners de Búger ? O perquè ho és el pont Trencat, el molí d'aigua de Can Cusseta o l'aljub dels Lleters ? Sembla que en alguns casos s'empra la figura per a protegir elements que es considera que perillen a causa del desenvolupament d'algun projecte. La protecció del llogaret de Laiar, per exemple,  es podria veure com un intent de minvar els efectes d'una remodelació o ampliació de la carretera Ma-3110 al sud de Sencelles.

Però quin projecte amenaçava les possessions de Morell, Son Brull, Can Forcimanya o el nucli de sa Talaiassa ? Per què es va decidir protegir aquestes possessions i no moltes altres amb iguals valors -o superiors- ?.

Estaria bé conèixer les intrahistòries de cada cas.

 


NOTA: "alqueria Morel, cinc jovades e es den Jouan des Colombers de Barcelona" es registra en el llibre del Repartiment (1232). S'ha relacionat el nom amb l'arrel prerromànica mor 'munt de pedres' i també amb la planta de la morera (del llatí morellus > morus). Basta veure en Ferrutx al darrera de la possessió per decantar-se per la primera opció.

 

 

Morell (Artà)

Edifici GESA (2006)

Fàbrica Can Ribes (2010)

 

Mussol

 

Tenim el pont Mussol (Artà), comellar des Mussols (Alaró), es Mussol i camí des Mussol (Felanitx), turó des Mussol (Sant Joan), coma des Mussols i pedrera des Mussols (Calvià), cova des Mussol (Manacor i Selva), tanca des Mussol (Llucmajor). Als anteriors cal afegir el penyal conegut com es Mussol (Mancor) i que realment sembla una au petrificada.

No podem descartar que algun dels noms anteriors faci referència en realitat a un malnom així com tenim Cas Mussol. Veim per tant que no són molt freqüents a la toponímia les referències al rapinyaire que s'ha relacionat amb la sabiduria. Hi contribueix el fet de que són mals de veure per les seves costums crepusculars i nocturnes.

No és estrany per tant que aprofitàssim per fer una sessió de fotos a aquell mussol que ens mirava tan fixament desde damunt de la soca d'un pi. I és que a damunt no era un mussol comú, era un mussol reial.

I és que a Mossa tot és superlatiu.

 

 

es Mussol (Mancor)

Moleta de Son Cabaspre

 

Corria el juny de 1867.  Regnava Isabel II i Felip Puigdorfila presidia la diputació provincial. En aquelles dates la quotidianitat de les tasques que feien molts de pagesos als camps i muntanyes de Mallorca es va veure trencada per l'aparició d'un grup de fins a vint-i-set militars carregats amb uns estranys aparells que devien causar una bona sorpresa.

Format per enginyers, topògrafs i ajudants la missió de l'equip era la d'establir una xarxa de punts geodèsics que servís com a base per a l'elaboració de noves cartografies més precises. Segons la seva rellevància els punts generaven una xarxa de primer, segon o tercer ordre. Aquesta darrera era la més densa, amb 242 punts que formaven 411 triangles amb un costat mitjà de 5 quilòmetres de longitud. Al mateix temps s'efectuaren les observacions necessàries per a determinar amb exactitud la posición dels 70 principals nuclis de població de l'illa.

Així els dies 9 a 12 de juny de 1867 foren dedicats per  l'equip cartogràfic  a prendre les mesures necessàries per a situar la vila d'Esporles, que aleshores comptava amb 2.250 habitants. Es va fer estació sobre el terrat de la casa de Bartomeu Moranta, al cantó del carrer de Sant Pere, davant l'església.

La triangulació es va formar amb els vértex Claret i Cabaspre. El primer es corresponia amb el puig de Son Dameto, al coll d'en Claret en terrenys propietat de D. Juan O'Neylle . Devora la paret de la partió es construí una fita, sobre una base d'un metre d'altura. El segon era un vértex auxiliar consistent en una fita picada a la mateixa roca situat sobre la moleta de Son Cabaspre o moleta de Son Simonet. L'esporlerí Miquel Llinàs fou l'encarregat de guiar als militars per les muntanyes del terme.

Com a testimoni d'aquells treballs cartogràfics es conserva encara sobre la moleta de Son Cabaspre la fita picada a la pedra amb el forat central que servia per a sostenir el pal d'una banderola blanca i vermella, de mig metre quadrat, amb la qual es prenia l'alineació.

Però avui en dia no es podria repetir aquella triangulació geodèsica.  Un espès bosc de pins i alzines s'ha engolit el vértex Claret i l'església parroquial, construïda al 1904, s'interposa entre aquest vértex i la casa que fou de Bartomeu Moranta.

 


NOTA 1: Les tasques geodèsiques de 1867 foren dirigides per l'enginyer militar Carlos Ibañez, cap del districte comprès per Castelló, València, Alicant i Balears. Els seus treballs foren recollits al llibre Descripción geodésica de las Islas Baleares.


NOTA2: la fita que hi ha sobre la fita del Ram, devora les parets de partió, té el seu origen en aquestes tasques geodèsiques. Es correspon amb una fita auxiliar que fou necessari bastir per a visualitzar el vértex de la mola de Planícia.

 

Vértex geodèsic auxiliar de la moleta de Son Cabaspre

Vértex Claret (puig de Son Dameto)

Esporles i moleta de Son Cabaspre des del puig de Son Dameto

Mapa dels vértex geodèsics de 1867 (detall Esporles)

Son Morro (Palma)

 

Ja està disponible als servidors de SITIBSA l’ortofoto corresponent a l’any 2018. Per a Mallorca la cobertura de moment es limita a una franja orientada en sentit sud-oest nord-est que va d’Andratx fins a Pollença i de Santa Margalida fins a Llucmajor.

La franja inclou el terme de Palma i això ens permet veure quina ha estat l’evolució dels usos del sòl a l’horta de llevant en els deu darrers anys, en una espècie de TenYearsChallenge cartogràfic. Com vérem aquí al 2008 prop d'un 40 % del sòl estava ocupada per usos urbans, industrials, infraestructures o equipaments.

Entre les noves ocupacions que es detecten a l’ortofoto de 2018 podem destacar com a més importants les obres d’urbanització del centre comercial de ses Fontanelles (11,77 Ha), algunes naus industrials al sud del Mercapalma, a Son Garcies (2,61 Ha), l’ampliació del segon cinturó a Son Ferriol (2,5 Ha), el nou vial de connexió entre l’autopista Ma-19 i el carrer Cardenal Rossell (1,94 Ha), les instal·lacions del Projecte Home Balears, a Son Morro (1,77 Ha), noves naus industrials entre el camí Fondo i l’autopista Ma-19, a Can Planes i Can Calafat (1,22 Ha i 0,75 Ha) o la nova escola infantil del Coll d’en Rabassa (0,33 Ha).

Comparant les ortofotos de 2008 i 2018 resulta que s’ha urbanitzat a l’horta de llevant de Palma una superfície equivalent a 5 estadis de Son Moix.

És poc o molt ? Com sempre dependrà dels interessos de cadascú. En tot cas són 23 Ha perdudes per a sempre d’un recurs valuós com és la terra fertil i una evident disminució de la qualitat del paisatge.

Per exemple al 2008 quan es sortia de Palma per la carretera de Manacor les vistes s’eixamplaven en arribar a les cases de Son Morro, que es retallaven contra el fons blavós de la serra de Tramuntana. Ara i per sempre les cases i la serralada han quedat amagades darrera les instal·lacions del Projecte Home Balears.

I encara podem donar gràcies de què en aquesta ocasió no han esbucat la possessió.

 

NOTA 1: l’orfofoto de 2018 encara no ha estat incorporada al visor IDEIB però es pot consultar mitjançant els programes GIS capaços de connectar-se als servidors WMS com per exemple el QGIS. Trobareu l’adreça url de la connexió aquí.

NOTA 2: pels Estims de 1685 sabem que Son Morro era en aquell any propietat de mossèn Joan Baptista Morro. Per tenir notícies anteriors a aquesta data haurem d’esperar a la publicació del volum corresponent per part de l'esforçat tàndem investigador format per Roberto Fernández i José Villalonga.

 

Son Morro (2008)

Son Morro (2019)

Instal·lacions del Projecte Home Balears a Son Morro

Franja de Malloca coberta per l'ortofoto de 2018 servida per SITIBSA

 

Molí de Paixerí

 

Fins i tot a la més humil de les construccions populars poden trobar-se detalls interessants. Com en aquella caseta abandonada del foravila llorità, ja enrunada i sense coberta. Conservava el referit de calç de l'interior. I sobre el referit nombroses figures esgrafiades, amb un clar predomini dels cercles.

La figura més interessant era la que representava un molí de vent fariner, amb la seva torre, el seu capell i les seves antenes. El més curiós és que el molí s'assemblava més a un molí de la Manxa, amb quatre engraellats de fusta, que a un molí mallorquí els quals normalment en tenien sis.

Tenint en compte que el molí més proper a la caseta és el molí de Paixerí, datat al manco des del 1601, podríem especular sobre si l'esgrafiat de la paret és una representació del mateix i sobre si aquesta és més o manco fidel.

Especular sempre ha estat de franc.

NOTA: el molí de Paixerí es troba en un bon estat de conservació ja que va ser restaurat fa un grapat d'anys. El nom ens retrotreu a l'època de dominació islàmica de Mallorca ja que Paixerí és un topònim àrab que ja apareix al Llibre del Repartiment de 1232 (en els rafals Alpaizari o Alpaqzari, Alpumilet Alpaizari i Abenfarix Alpayzari).  Guillem Rosselló Bordoy ha proposat com a ètim un antropònim referit a un ofici: el falconer (al-bizzar).

 

Molí de Paixerí (Llorito)