Puig des Milà (Puigpunyent)

 

A la vall de Superna, a l'antiga partió entre les alqueries de Son Balaguer des Racó i Son Nadal hi trobam el puig des Milà. Es tracta d'un altura discreta (534 m) i coberta de bosc que en principi no crida gaire l'atenció.

El que ens porta cap aquest puig és el recull de "La toponímia del terme municipal d'Esporles i la seva rodalia" elaborat per Onofre Rullan Salamanca als anys vuitanta del segle passat i en el qual hem llegit que segons l'amo de Son Balaguer al puig des Milà hi havia un lloc anomenat la casa de sa Neu o el clot de sa Neu.

Encuriosits ens dirigim cap el puig des Milà i és al seu cim on trobam una construcció destacable. De forma quadrangular té unes dimensions aproximades de 3,5 m per 3,5 m amb murs de 1,2 m de gruixa als llocs on no s'han aprofitat les roques del terreny i un accés de 0,8 m d'ample. El més significatiu que la construcció es troba enclotada i que al seu costat oest es bastí una plataforma d'uns 7 longitud suportada per un marge de paret seca.

De les caracterísitiques de la construcció i sobretot de la seva localització al cim deduim que es tracta d'un lloc de vigilància ja que és un lloc des del qual es domina tota la vall de Superna i que permet transmetre els avisos als pobladors de Son Balaguer, sa Campaneta, Son Nadal o Son Noguera.

No som capaços de datar-la però sí podria ser que aquesta construcció es correspongués amb la casa de Neu del recull toponímic. Tal vegada degut a la seva forma enclotada durant els hiverns s'hi  conservàs la neu durant un cert temps i això en motivàs la seva denominació.

Casa de neu no ho és perquè no tendria lògica haver de pujar la neu fins al cim. Així que per a tenir novetats en el tema de les cases de neu de Mallorca haurem d'esperar a que en Tomàs Vibot publiqui les troballes que va fer per la mola de Planícia.



NOTA 1: Joan Tomàs i Jaume (1929-1984), en "Joan des Molí Draper"  fou amo de Son Balaguer entre 1962 i 1978.

NOTA 2: Son Nadal ha estat identificat amb l'alqueria o rafal Biniorrac. El seu establiment a la zona del puig des Milà donà lloc a les finques de Can Conill, Can Pastís (antigament Cas Frare) i Can Poma (antigament Can Arboça o Son Arboç). Les dues darreres han estat integrades a l'òrbita de Son Vic.

 

Puig des Milà

Construcció del puig des Milà. La casa de Neu ?

Pont Tordonell (Artà)

 

El camí reial d'Artà a Capdepera -actual Ma-15- travessava el torrent des Millac gràcies a l'anomenat pont Tordonell. La construcció era prou important com per donar nom a una de les possessions properes coneguda simplement com es Pont.

En el seu origen potser fos anomenat com a pont de Tordonell o pont des Tordonell perquè el determinant del nom fa referència a una altra possessió situada a les immediacions, sa Creu Vella, coneguda als segles XV i XVI com a la Plana o Tordonell segons es dedueix de la documentació estudiada per Antoni Gili.

Per aquesta sabem que l'any 1444 Joan Guiscafrè posseïa les garrigues de la Creu o plana d'aquella [plana de la Creu ?] mentre que a l'any 1490 Joan Guiscafrè posseïa l'alqueria Maians, la Torre, lo Rafal i la Plana. Al 1516 era Bernadí Sanxo qui posseïa la possessió dita la Plana o Tordonell la qual tenia les següents confrontes:

"Resta delimitada pel torrent reial que discorre entre la dita possessió i la possessió del comprador, dita Maians, amb lo Rafal de Gabriel Massanet [Sos Sastres], amb lo Racó i els closos de terra de Jaume Cursach i Joan Mollet, amb torrent reial fins al pont pel qual se va al terme de Capdepera fins a una fita que és prop del torrent i bastant prop del corral d'en Bernadet i de la dita fita fins a una altra fita que va coberta a la rota d'en Terçol, les quals fites fan la divisió entre l'alqueria Blanca i l'alqueria Maians del comprador i la possessió venuda."

El topònim ja ha caigut en desús -al manco segons el NOTIB- però encara es conserven al costat del torrent des Millac les runes d'un dels estreps del pont i de l'arranc de la volta de marès. Ben poca cosa i és una llàstima perquè la infraestructura moderna que l'ha substituït potser que sigui útil -de fet ha resistit la darrera torrentada- però definitivament no és gens estètica.


NOTA: Cosme Aguiló féu al 2007 una aproximació a l'etimologia de Tordonell, que també dona nom a un lloc menorquí situat al nord de Maó. Pel filòleg santanyiner es tractaria d'una derivació de "tur rodonell" amb el significat de turó més o menys rodó. El puig Redó, situat al nord-oest de les cases de sa Creu Vella seria l'element orogràfic que hauria originat el nom segons aquesta interpretació.

Altres autors com Coromines han plantejat un origen antroponímic (TorellóTorellonell). En aquest cas el sufix -ell donaria lloc a la formació d'un diminutiu com succeeix en alguns llinatges (Ramon > Ramonell, Carbó > Carbonell). La mateixa estructura antropònim + sufix  diminutiu -ell la trobam a la possessió gabellina de Son Jaumell.

 

Pont Tordonell

"Pont" modern de la Ma-15 sobre el torrent des Millac

 

Pont d'en Pentinat

 

La tràgica torrentada del 9 d'octubre de 2018  -tretze víctimes mortals-  també se'n va dur l'estratègic pont d'en Pentinat. Per aquest motiu les comunicacions d'Artà amb els nuclis de la badia d'Alcúdia -inclosa la Colònia de Sant Pere- es veuran dificultades durant un bon grapat de mesos.

Però en sentit estricte el pont d'en Pentinat va desapàreixer l'any 1990 com a conseqüència de la reforma de la carretera C-712, ara dita Ma-12. Havia perdurat poc més de cent anys ja que fou construït cap als anys 1862-1870 i en el seu moment causà admiració per la seva gran altura, a part de l'evident millora que suposava.

Perquè abans de la construcció del pont per anar d'Artà cap Alcúdia els carros havien de baixar el coster de Son Tallet,  travessar el llit del torrent des Revolts on hi havia unes pedres passadores i pujar el coster de sa Font. Devia el seu nom al regidor que impulsà l'obra:  Mariano Nebot, àlies Pentinat,  lligat familiarment a la  possessió de Son Pentinat (Son Servera).

Del fals pont - en realitat un túnel de planxa metàl·lica - que el va substituïr l'any 1990 el mínim que podríem dir és que no estava ben dimensionat per a fer front a les periòdiques avingudes del torrent des Revolts.

Ho prova el fet que dos ponts més antics situats en el mateix tram de torrent sí varen resisitir la torrentada. Aigües avall -435 m- la va resistir el pont sobre la carretera de Palma Ma-15, del segle XIX i només eixamplat. Aigües amunt -700 m- resta orgullosament dempeus el pont d'en Vell, un tram de la síquia de la font de la Vila que podria remontar-se al segle XVIII. Cal dir que aquest pont suportà un cabal d'aigua menor ja que es troba aigües amunt de s'Entreforc de Son Caminal.

Esperem que el futur pont d'en Pentinat duri més de 28 anys que és el que ha durat l'actual.



NOTA 1: per a saber més coses del pont d'en Pentinat i del seu promotor cal acudir als set articles redactats pel pare Rafel Ginard per a la revista Bellpuig, recollits parcialment als seus Croquis Artanencs.

NOTA 2: encara es conserven algunes de les restes originals del pont, en concret els estreps de l'ull principal i un dels desguassos auxiliars amb volta de mig punt. Foren incloses al catàleg de patrimoni d'Artà (fitxa 330) però el seu futur immediat és com a mínim incert.

NOTA 3: En els registres històrics trobam que el 20 de novembre de 1945 va ploure a Artà una quantitat d'aigua molt similar a la del 9 d'octubre: 224,3 l / m2.

 

Pont de la carretera Ma-15 sobre el torrent des Revolts

Pont d'en Vell

Restes originals del pont d'en Pentinat

Prats de na Maians

Els grans desviaments dels llits dels torrents han tengut com objecte evitar les inundacions catastròfiques. Fou per aquest motiu que l'any 1613 es tregué sa Riera de l'interior de la ciutat de Palma o que l'any 2004 s'inaugurà el desviament del torrent de sa Cabana per tal d'evitar el seu pas per la ciutat de Manacor.

Hi ha hagut però altres desviaments de torrents de menor entitat, que s'han realitzat per a conseguir noves terres de reguiu. És el cas per exemple dels anomenats prats de na Maians (Artà) explotats intensivament gràcies al desviament del torrent des Pollets o torrent de sa Farinera.

En el seu traçat inicial en aquest indret el torrent feia un gran meandre de 500 m de longitud però es va desviar mitjançant una trinxera excavada en el terreny amb una longitud de 374 m de longitud, una amplària de 4 m i una profunditat de 4 m. Aquesta obra ja estava en ús a mitjans del segle XIX perquè apareix representada al mapa cadastral elaborat al 1859-1860 per Pere d'Alcàntara Penya.

En els episodis de pluges intenses l'aigua reprèn el seu camí original i així va passar també el 9 d'octubre de 2018 als prats de na Maians. Com a totes les zones afectades per les avingudes varen resultar greument afectades parets i marjades i un bon grapat de construccions hidràuliques.

Posteriorment les obres de neteja i reconstrucció fetes amb maquinària pesada han provocat com efecte col.lateral la destrucció de nombrosos trams de síquies, canals i albellons. Als prats de na Maians es pot observar com les màquines han trencat totes les síquies transversals que dividien les antigues parcel·les de reguiu.

I és que en qüestions de patrimoni sempre plou damunt banyat.

NOTA 1: el DCVB defineix un prat com una extensió de terra abundant d'aigua, regada directament per una font (o un torrent afegiríem) i Na Maians és el nom de la possessió a la qual varen pertànyer els prats. El nom es remonta com a mínim al segle XV (1408) segons document aportat per Antoni Gili: "L'alqueria que fou d'en Maians és de Joan Guiscafrè". La seva riquesa en aigua va donar a lloc a la construcció de nombroses infraestructures hidràuliques a les vores dels torrents.

NOTA 2: els cadastres del segle XIX adscrivien els prats al municipi de Capdepera (parcel·la 103  de la secció V). A l'actualitat apareixen fragmentats en múltiples parcel·les del terme municipal d'Artà.

 

Prats de na Maians

Canal excavat per on circula el torrent

Síquies de rec trencades pel pas de la maquinària pesada

Al mapa cadastral de Capdepera de 1859 s'observen el recorreguts original (vermell) i actual (blau) del torrent

 

 

Puig des Moro (Son Servera)

 

Els jaciments arqueològics "oficials" són els que venen recollits a la Carta Arqueològica elaborada pel Govern de les Illes Balears als anys 90 i els que apareixen als diferents catàlegs de protecció del patrimoni municipals.

La qualitat de la informació recollida en aquests documents és molt variable essent notables els errors i clamoroses les absències. En ocasions es fa evident que els redactors de les fitxes ni tan sols anaren a visitar els jaciments inventariats. Al manco les fotos fetes a centenars de metres de distància o l'ús de fotos aèries com única documentació fotogràfica així ho suggereixen.

S'anomena puig des Moro a l'extrem oriental de la serra de Son Jordi que separa les terres de Canyamel (Capdepera) de la costa des Pins (Son Servera). Dalt d'aquest puig Josep Mascaró Pasarius va situar una restes prehistòriques d'insegura classificació que varen ser incloses amb el número 1332 a l'Inventari de Monuments Megalítics i Prehistòrics (IMMP).

Durant l'elaboració de la Carta Arqueològica aquestes restes no foren localitzades encara que els fou assignat el número de jaciment 49/37. Per la seva banda a la fitxa corresponent del Catàleg de Son Servera (element número 2035) podem llegir que el jaciment consisteix en "Construccions al cim del puig des Moro, de les quals només en queden les restes".

Hem pujat al puig des Moro i tampoc hem trobat les estructures. El que sí hem vist és una gran concentració de ceràmica islàmica, similar a les que es veuen pels costers d'en Ferrutx o d'en Xoroi. Aquest fet ens ha induït a pensar que aquest puig també serví com a refugi temporal per a un grup de fugitius musulmans ja sabedors de la caiguda de Madina Mayurqa (1229) i de la imminent arribada dels conquistadors al juz de Yartan.

Desconeixem que passà amb aquest grup, si per exemple pogueren escapar a la veïna Menorca o foren captivats o morts. Potser una excavació arqueològica com la que es dugué a terme a la cova des Migdia des puig d'en Xoroi ens pugui donar algunes clarícies en el futur.


NOTA: en aquesta ocasió el nom del puig no té res de metafòric ni amaga antigues arrels indoeuropees. Li deien el puig des Moro, perquè els moros s'hi refugiaren. D'altra banda és un fet bastant comú entre els noms que a Mallorca porten aquest determinant.

 

Puig des Moro (Son Servera)