Si demanau a qualsevol muntanyer de l'illa quina és la muntanya més atractiva de Mallorca trobareu un alt percentatge que responen el puig Major. Això es deu a que aquest és el racó de la serra de Tramuntana amb majors similituds amb l'ambient alpí d'altres serralades continentals.

Qualsevol de les ascensions clàssiques al puig Major constitueix un itinerari que fa les delícies dels aficionats. Les vies tradicionals són sis: la més transitada pujada pel camí de nevaters de la coma de n'Arbona, la que ascendeix deixant a ambdós costats les vies d'escalada del Pa de Figa i de l'Agulla des Frare , la via més aèria per la carena de la serra de na Rius o serra de s'Almangra, la via preferida pels que volen trobar la màxima concentració de neu per la coma Fosca o coma des Ribells, la fatigosa pujada pel coster des morro d'en Pelut i per últim l'ascensió pel nord del penyal des Migdia. A aquests itineraris antigament s'afegia el camí que ascendia des de la possessió de Son Torrella i que desaparagué amb la construcció de la carretera militar.

Històricament el puig Major, conegut també com a puig d'Almallutx, puig de Sant Salvador, puig Major de Son Torrella, puig d'en Torrella o sella d'en Torrella , fou terra de pastors i nevaters. La Caseta, la Casota, na Gotleva, na Bassona i na Fosca són els noms de les cases de neu més elevades de la muntanya (Antoni Gorrias -Les cases de neu de Mallorca). El camí bastit per davallar la neu  arribava fins al mateix cim, i permetia assolir-ho cavalcant com ens conta l'Arxiduc Lluís Salvador en el seu Die Balearen. Una petita font d'aigua molt fresca brollava al costat del porxo de nevaters més elevat.

Aquesta accessibilitat i l'espectacularitat del paisatge motivà que a partir de la segona meitat del segle XIX es popularitzasin les visites al cim per part dels primers viatgers i excursionistes. A l'estiu era típic sortir de vespre des de Fornalutx, pujar pel camí de Monnàber i la coma de n'Arbona i arribar al cim amb temps suficient de presenciar l'espectacle de la sortida de sol. En paraules de l'Arxiuc: Indubtablement és un dels panorames de muntanya més hermosos de tot el Mediterrani.

Els muntanyers visitaren el cim fins a mitjans dels anys cinquanta del segle XX. D'aquesta època són les fotografies següents, que apareixen per cortesia del sr. Jordi Vilaret, aleshores un bergantell de vint i pocs anys. Es pot apreciar a les fotografies una creu de ferro i un vèrtex geodèsic. Aquest vèrtex, situat al centre d'una gran base rectangular, fou construït al 1866 amb motiu dels treballs de triangulació entre les Balears  i València per a l'elaboració del Mapa Topogràfic Nacional.

Les visites s'acabaren a finals dels anys cinquanta com a conseqüència de la guerra freda entre la Unió Soviètica i Estats Units. El clima bèlic entre les superpotències motivà la construcció de nombroses bases militars i estacions de vigilància aèria arreu del món. A Espanya aquestes instal.lacions arribaren de la ma de l'acord de defensa i cooperació entre el govern nordamericà i el règim del general Franco (27 de desembre de 1953), el qual es beneficià del trencament de l'aïllament internacional i d'inversions que permeteren millorar la difícil situació econòmica espanyola de postguerra.

Desgraciadament el nostre puig Major fou la localització elegida per instal.lar un radar (tipus estació troposfèrica o tropo-scatter) de l'exèrcit de l'aire nordamericà (USAF) destinat al control aeri de la Mediterrània occidental. Triat l'indret les obres començaren al 1955. El vell camí que comunicava la possessió de Son Torrella amb la carretera de Lluc a sa Calobra fou la via d'accés per a la maquinària pesada. Les consideracions mediambientals foren nules i l'impacte sobre la muntanya fou brutal.

L'altura del puig Major es rebaixà en nou metres passant dels 1.445 metres que encara es consignen erròniament a moltes obres de referència als 1.436 metres. A mesura que es produïen els desmunts del cim i de la carretera  s'anaven llançant els enderrocs pels costers donant lloc a la creació de rossegueres artificials. Les comunitats vegetals exclussives de la zona es veren molt afectades i que dir de les construccions dels nevaters...Cinquanta anys després les ferides de la muntanya encara són ben visibles.

Paral.lelament a les obres del puig es modernitzà la carretera del Gorg Blau i es produí la connexió amb la vall de Sóller gràcies a l'obertura del túnel sota la serra de Son Torrella i a la nova carretera de Monnàber, inaugurada al 1960.

El 14 de desembre de 1959 visitaren les noves instal.lacions del puig Major el bisbe de Mallorca, Jesús Enciso Viana, i les màximes autoritats militars de la província. El 10 de maig de 1960 foren inaugurades oficialment pel mateix cap de l'Estat, el general Francisco Franco. El sostre de Mallorca quedava definitivament vedat per a la població civil.

 

Cim del puig Major
Cim del puig Major. Anys 50.
Foto: Jordi Vilaret
Cim del puig Major
Cim del puig Major. Anys 50.
Foto: Jordi Vilaret
Massanella des del puig Major

Puig de Massanella des del cim del puig Major. Anys 50

Foto: Jordi Vilaret

Penyal des Migdia i puig Major

Penyal des Migdia i puig Major. Anys 50.
Foto: Jordi Vilaret