Es Galatzó és es [puig] més guapo de tots, amb aquesta punta tan dreta...em va dir la padrina en veure una vegada més la muntanya que guaita Palma per damunt de la serra de na Burguesa.
El coneix bé perquè va néixer al 1913 al poble de Galilea . A la seva joventut trescava pels seus costers cercant caragols, esclata-sangs, garballons, verducs, pega, o feixines de pi. El que no va fer fins molt més envant, el 1980, fou pujar al cim on segons ella es trobava la taula que empraven per reunir-se els senyors de les possessions de Son Nét (Puigpunyent), Son Fortuny (Estellencs) i Galatzó (Calvià), sense que cap d'ells hagués de sortir de la seva propietat.
Avui la major part dels visitants del Galatzó pugen per motius lúdics, estètics o esportius. Un grup més reduït hi va amb la intenció de sentir la energia o el magnetisme que s'associen al puig i que es deriva de la seva forma piramidal, de la seva configuració escarpada i del seu aïllament al sud de la Tramuntana. En aquest sentit el Galatzó vendria a ser la versió mallorquina des Vedrà eivissenc, l'indret més tel.lúric de les Illes. Energia també és el que cerquen els centenars de serps que en ocasions es reuneixen a la cara nord del Galatzó segons el curiós relat recollit per Carlos Garrido en el seu llibre Mallorca Mágica.
I què en sabem de l'etimologia del nom ? Sembla ser una paraula mossàrab, anterior per tant a l'època musulmana. Segons Coromines es relaciona amb l'aigua i amb el caràcter extens del territori, proposant-ne l'evolució a partir de Aqua Latiore. Però ni la presència d'aigua al puig, que s'associa a l'indret del vessant d'Estellencs conegut com ses Fonts, ja dins l'alzinar, ni l'extensió (quina de les nostres muntanyes no seria extensa ?) pareixen gaire definitoris del nom. Caldrà per tant esperar noves hipòtesis que ofereixin major llum sobre el nostre puig punyent.