Colombar és una antiga paraula que designa un lloc on hi habiten i crien els coloms. L'antiguitat es manifesta per la conservació del grup consonàntic mb, signe inequívoc de mossarabisme a l'entendre dels filòlegs. Com a topònim (es Colombar, es Colombaret) designa un tram dels penya-segats de la marina de Llucmajor, situats a la partió de les finques de s'Àguila i de Betlem. També el trobam a les proximitats de s'albufera d'Alcúdia, on designa dues porcions de s'Albufera (es Colombar Petit i es Colombar Gran) i un antic rafal del qual només queden quatre parets rodejades per la garriga al coster del puig de sa Galera.
La visita de les runes del que fou un temps un important casal sempre ens fa reflexionar sobre el perquè d'aquest fenòmen de decadència i abandó. Primer de tot cal dir que donat el valor que a Mallorca han arribat a assolir les cases rústiques no és un procés molt freqüent a l'actualitat. Pot explicar-se per alguna de les següents raons:
-L'expectativa del creixement dels nuclis urbans implica que el valor del sòl supera en molt el seu valor com habitatge. A l'espera de què s'urbanitzin els terrenys les cases s'abandonen i se van degradant, sovint amb un període intermig d'ocupació per part de població marginal. Els geògrafs en diuen d'aquest procés el sentit d'anticipació de l'urbà.
-A la mateixa finca es construïren unes cases noves que relegaren les anteriors (amb denominacions del tipus ses cases Velles o ses Casotes) a l'oblit. El trasllat s'explica normalment per la cerca d'una millor ubicació. Les cases noves es van mantenint, mentre es deixa esbucar les velles per la seva manca d'utilitat. En el cas que ens ocupa les que sortiren guanyant foren les cases de Can Balma, situades a terrenys més planers al nordest des Colombar.
-Les cases són propietat de distints hereus que no es posen d'acord per a la seva rehabilitació o venda. El pas del temps no fa més que complicar el tema ja que els hereus van augmentant.
-La construcció d'una gran infraestructura, del tipus depuradora o central tèrmica, poc motivar l'abandó d'unes cases o en tot cas fer poc atractiva la seva restauració.
Una vegada començada, la degradació de les cases és lenta però inexorable. El primer element que pateix és la teulada. A la pèrdua de la seva funció protectora segueix un segur enderroc dels murs que pot ser més o menys ràpid. El final del procés és un munt de pedres enmig d'un sementer. Una passejada per Palma permet copsar tots els estadis de la degradació de les possessions. Posem-ne tres exemples:
Al camí dels Reis es troben les cases de Son Cabrer incloses al Catàleg de Protecció d'Edificis i Elements d'Interès Històric, Artístic, Arquitectònic i Paisatgístic de Palma (Clau 41/10). Que la inclusió a un catàleg de patrimoni no és cap garantia de conservacio ens ho manifesten els seus murs amarats d'humitat cada vegada que plou.
No molt enfora, les cases de Can Granada , que han donat nom a una residència per a la tercera edat del gran polígon sociosanitari de la zona, estan en una fase més avançada de degradació: ha començat l'esbucament de les seves parets de tapiot.
Un exemple de l'estadi final del procés el podeu trobar devora la rotonda del polígon de Son Castelló a la carretera de Sóller. El munt de pedres que s'hi pot observar fou un temps la possessió de Son Llorenç Vell.
Tornat al Colombar, qui tendria interès en rehabilitar unes cases situades a poc més de dos centes metres de la central tèrmica des Murterar ?
Son Cabrer
Can Granada
Son Llorenç Vell
es Colombar