Ja no sembla excessivament futurista un escenari en el que tots els mapes i documents antics, totes les revistes i tots els llibres publicats estiguin digitalitzats i disponibles, en formats més o manco oberts, a Internet. A hores d'ara ja podem trobar de manera íntegra llibres que no gaudeixen de la protecció dels drets d'autor com la Historia General del Reino de Mallorca de Dameto, Mut i Alemany. Altres, com alguns dels consignats a la bibliografia d'aquesta plana web, apareixen de manera parcial en virtut dels acords als que han arribat autors i editors amb Google. A la Biblioteca Virtual de Prensa Histórica del Ministerio de Cultura podem trobar distintes col.leccions de revistes i diaris del segles XIX i XX.

Al procés, que no ha fet més que començar, s'hi van afegint entitats privades i així ja disposam dels butlletins de la Societat d'Onomàstica o de l'esplèndida col.lecció de la revista Endins, dedicada a la temàtica espeleològica. És en aquestes revistes on trobam abundant informació del lloc recomanat d'avui, les coves des Pirata.

Per exemple al número 29 (any 2006) trobam un complet article sobre la geomorfologia, l'espeleogènesi, la hidrologia, la sedimentologia i la fauna del complex format per les coves des Pirata, des Pont i de sa Piqueta, connectades entre sí i amb un recorregut total de 3.020 metres, dels quals 1.190 són subaquàtics. I al mateix número un altre article que el que s'analitzen els grafits que han deixat els visitants de la cova, i que podrien remuntar-se fins al 1614.

No disposam a l'Internet, encara,  de l'opuscle escrit per Pedro Estelrich Fuster per promocionar les coves que s'havien condicionat per a la visita en el marc de l’Exposició Agrícola i les Fires i Festes de Manacor, de setembre de 1897. L'obra Las Cuevas del Pirata de Manacor (Mallorca). Guía y descripción de sus principales maravillas (1905)  cita les vuit coves que formen el conjunt (cova des Pirata, cova des Pont, cova des Xots, cova de sa Ferrada, cova des Moro, cova de cala Falcó, avenc d'en Fumat i avenc des camp des Pou), descriu sobretot la primera i conté informació pràctica sobre accesos, hostals, guies i preus. No falta una mostra de la inveterada visió immobiliària dels mallorquins quan afirma que amb una mínima inversió podria transformar-se la cova de cala Falcó en una residència estival.

El mateix autor es refereix a l'origen del nom, en el qual es produeix una mescla d'esdeveniments històrico-legendaris, succeïts al segle XVIII i que fan referència a la captura de l'amo de Son Fortesa per part d'un escamot de pirates i al seu posterior alliberament gràcies a la intervenció del seu fill. En l'enfrontament hauria resultat ferit un pirata que s'hauria refugiat a les coves, d'aquí el nom. Sobrevisqué uns mesos a base de llet d'ovella fins que s'entregà a la possessió a la qual passà a servir i es convertí al cristianisme. Versions menys piadoses parlen d'un reembarcament amb els seus antics companys. En tot cas al santuari de Sant Salvador es conserva un ex-vot datat al juny de 1757 on s'agraeix l'ajuda de la Verge per a l'alliberament de l'amo, Jaume Santceloni.

 

Cova des Pirata

Cova des Pirata