La paraula calçada tot d'una ens fa venir al pensament imatges de carreteres i cotxes circulant, però antigament tenia també un altre significat. S'emprava com a sinònim de síquia i amb aquest sentit ha perviscut en distints topònims de Mallorca.

Per exemple n'apareix un a Búger, a la confluència dels torrents de Massanella i de Can Llobina, on hi havia un assut que constituïa el punt d'inici de sa Calçada, nom que ha passat a denominar el lloc. La trobareu si seguiu aquest itinerari bugerró pel puig Binissetí, sa Torrentera i ses Planes. També amb el nom de sa Calçada o sa Siquiola es coneix la canaleta que conduïa l'aigua desde la font Vella de Son Llabrés fins a s'hort Nou de Sarrià.

I un dels costers del puig Figuer a Artà es coneix com es coster de sa Calçada, en referència al  sistema hidràulic que recorria tota la vall i que ha sofert importants modificacions al llarg del temps. Té el seu origen a la font de Son Morei, on resisteixen les malmeses restes d'un molí d'aigua. El cup del molí es destria bé des de la carretera de l'ermita de Betlem, just quan comença a fer els primers revolts per l'olivar en el  seu ascens cap al coll des Pescadors.

El destí de l'aigua el trobam just a l'altre costat del comellar. Són les cases de Son Morei Vell, una rústica possessió amb una imponent torre de defensa. La possessió estenia el seu domini sobre gran part de la serra d'Artà com ho proven els noms del seu puig més elevat (Puig Morei o Talaia Freda) i de la talaia del cap Ferrutx (Talaia Moreia).

El sistema hidràulic encara abasteix els safarejos de les cases mitjançant una combinació de canaleta tradicional a cel obert, amb aigua riallera que aporta frescor i alegria al paisatge, i canonada metàl.lica, segurament més funcional però no gaire suggerent. La canonada escurça notablement el recorregut original de la síquia, que era de gairebé tres quilómetres, ja que no està sotmesa a les lleis de la hidràulica tradicional i travessa perpendicularment el comellar,  en un nou traçat motivat segurament per algún canvi de propietat.

Quan es construí, la conducció seguia sensiblement les corbes de nivell i s'acostava  fins a les cases de s'Alqueria Vella d'Avall (Can Sard). Bona part del traçat ha desaparegut sense deixar cap rastre però a prop de les cases encara es conserven  dos trams de 52 i 68 metres de longitud, amb una gruixa de 80 centímetres i una altura de fins a 3,2 metres. També s'aprecien la columna central i les bases del pilars del pont de dos ulls  que permetia salvar el llit del torrent.

L'antigor de l'obra es dedueix de la crosta calcària que literalment s'ha engolit les teules de la conducció. I la importància queda palesa en la referència al cost de l'obra que féu Jerónimo de Berard al seu llibre Viaje a las Villas de Mallorca (1789) quan diu que l'hort de Son Morei és una "huerta que conducen por calzada que costó 5.000 libras".

Esperem que la propietat pública de la finca i la prevista reconversió de les cases de s'Alqueria Vella d'Avall en centre d'interpretació del Parc Natural de la península de Llevant suposin també la preservació d'aquesta important calçada argamassada, per dir-ho amb l'expressió que apareix sovint a les fonts històriques.

 

Molí de la font de Son Morei

Molí de la font de Son Morei

Calçada de Son Morei

Calçada de Son Morei Vell

Son Morei Vell

Son Morei Vell