Els ornitòlegs ens diuen que seria excepcional l'observació a Mallorca d'un astor. Que en tot cas es podria veure algun exemplar erràtic o divagant A l'edat mitjana en canvi no devia ser rar veure'l travessar el cel a gran velocitat, disposat a aglapir amb les seves urpes alguna llebre o perdiu. El motiu, que era una de les aus de presa més apreciades per a la pràctica de la falconeria, modalitat de caça que gaudia de gran prestigi entre els més alts estaments de la societat.
De la vàlua que atorgaven els falconers a l'astor en dona fe per exemple la següent ordre de 1393 dictada pel governador de l'illa:
qui trobarà un astor, esparver o milà, l'entregarà al batle del lloc, el qual li pagarà per un falcó tres sous, per un astor quatre sous, per un esparver o milà un sou i sis diners. (Antoni Pons Pastor. Los halcones de Mallorca).
L'Astor (lastó) és el nom amb que es designa al mapa del cardenal Despuig la raconada litoral situada al llevant de Cala Sant Vicenç, just davall del primer forat del Cavall Bernat. El nom es conserva a l'actualitat gràcies a una bella sorgència situada al fons d'una cavitat que s'obre a la raconada: la font de l'Astor.
Tal vegada navegants que s'acostaren per fer aiguada hi trobaren un exemplar mort, exhaust per la travessia de la mar. O potser veren l'au sortir de la cova, assaciada la seva set. Qui sap si aquí un exemplar fou capturat i posteriorment entregat al batle de Pollença per a cobrar la recompensa promesa.
Tot això, si donam per bo que estam davant d'un nom transparent.
Font de l'Astor