Els que millor coneixen els noms d'una finca són sens dubte els pagesos que l'han treballada durant anys. En segon lloc situaríem els toponimistes que s'han encarregat vocacionalment de recollir els noms que saben els anteriors.
Ho poguérem comprovar personalment el passat dia 2 d'octubre al Centre de Cultura de Pollença on Miquel Àngel March ens convidà a fer un recorregut virtual -gairebé l'únic possible- per les terres de Ternelles, ben conegudes per ell ja que en el transcurs de divuit anys (1984-2002) hi recollí un total de 344 topònims.
De la seva ma travessàrem l'Estret emprant l'antiquíssim camí que discorre pel torrent i per l'alzinar, conservat només a trams com el de l'Empedrat. Ens aturàrem als molins -de Can Petit i de Can Cosmé- i a les cases principals, producte de l'agregació de diferents cossos a l'entorn d'una torre defensiva central. Rememoràrem les antigues collites fetes als millors sementers: l'hort d'en Bultat (el clos Nou), el clos Vell, els Camps, els Closets.
Bevèrem aigua de les trenta fonts que sorgeixen per serres i valls, des de les més cabdaloses com el pou d'en Servera, la font dels Moliners -l'antiga font de Cubelles- , o la font dels Paraires i que un temps ompliren la síquia de Ternelles o dels Hortolans, avui abandonada, a les més humils com la font de l'Herba-sana o la font de la Teula.
Situats al centre de la vall giràrem la vista caps als serrals que l'envolten: els altívols Enfronts, el cònic puig de la Pinya, el disforjo Turmassot, l'estirada serra de Cornavaques. Com que ens sentíem amb forces pujarem i baixàrem del puig Gros de Ternelles aprofitant les vies més habituals: el coll des Coloms, el pas de la Mata i el coll de Tiapau.
Caminàrem sota l'ombra dels alzinars de l'Estret i del Porquer i davant els forns de calç tenguérem un record per als calciners que hi han deixat el seu malnom: en Codonyet, en Xeixa, en Pebanyeta. Ajudàrem al pagès a conduir les cabres fins a tres dels enrocadors més importants: el de l'Esquena Mala, el del Gorg Blau i el de l'Ullastre. No deixàrem d'endinsar-nos a les poques cavitats existents: la font de s'Algaret, la cova Gran.
Visitàrem les restes prehistòriques de les Casotes, ja de camí cap a les propietats independents de les rodalies del Castell del Rei que foren finalment annexionades per la finca mare: Ca na Castell, Can Miquelet, Cals Rossos, el Castell de Baix.
I arribàrem fins a les cales de la finca: cala Estremer i cala Castell. D'aquesta darrera salpàrem amb un vell bot amb el que doblàrem la punta Topina i enfilàrem una ribera de llegenda. Deixàrem enrere la punta de la Rata i escoltàrem els misteriorsos càntics que emergeixen de les penyes de Can Canten-i-dormen. Passàrem entre l'illotet de la Cigala i la terra ferma i ens refugiàrem al redòs de la cambra de la Senyora. Contemplàrem la capritxosa silueta de Mallorca dibuixada en el Pont. Intuïrem la barca de l'Amo, escull ja per sempre sotaiguat, i acabàrem el nostre recorregut en el port o racó de les Olles. De tornada imaginàrem la indolent vigilància del carrabiners, amb la vista enlluernada pel sol i la sal, a la seva miserable caseta de la punta de la Galera.
En fi sabèrem de metàfores que desconeixiem i que designen la base d'un dels misteris de la Cel.la (el pa de Figa), uns penyals característics (les Caixes de Torrons) o una gran roca isolada enmig del torrent (la Padrina).
Però la finca és molt gran, 1.270 hectàrees, i encara quedaren molts de racons sense visitar. Per a conèixer-los haurem d'esperar temps propicis que permetin la publicació del recull de topònims de Ternelles. Creim que les rutes de paper no seran prohibides com ho han estat les reals i podrem per tant fruïr amb tranquilitat d'un valuós patrimoni conservat gràcies a la tasca de Miquel Àngel March i la contribució dels seus informants.
PS: Actualment sembla que es pot transitar pel camí de Ternelles amb una limitació de vint persones per dia. Serà qüestió de demanar a l'Ajuntament de Pollença com es pot exercir aquest pas i anar-hi.
Vall de Ternelles
Cases de Ternelles
Punta Topina i punta de la Galera