En ocasions un personatge real adquireix un caràcter legendari. Es pot deure a que ha protagonitzat fets històrics de gran trascendència com en el cas paradigmàtic del Rei En Jaume i la conquesta de Mallorca. O també perquè posseeix alguna qualitat extraordinària als ulls del poble, com per exemple una devoció religiosa sobrehumana. És el cas de sants famosos com Ramon de Penyafort, Alonso Rodríguez, Catalina Thomàs o Vicenç Ferrer als quals se'ls atribueix diferents fets miraculosos.

Molt més humil i més proper en el temps comptam amb el cas de Bartomeu Monserrat Adrover, l'ermità Macari.

Nascut al 1799 a Can Passol (Felanitx) començà el seu retir espiritual a l'ermita de la Trinitat (Valldemossa) i n'augmentà la rigorositat amb l'ingrés al monestir de monjos de la Trapa, ja que a la vida ermitana hi afegien un estricte silenci i només es comunicaven entre sí per senyes. Exclaustrat com la resta de monjos a les darreries de 1820 es dedicà uns anys a fer de pastor fins que s'uní a la comunitat de Betlem, adoptant el nom de fra Macari.

Durant la seva llarga vida, morí als 82 anys, es caracteritzà per una obediència cega que el dugué a ser conegut amb el sobrenom de l'ermità obedient. Aquest tret del seu caràcter encara era molt recordat pels artanencs de principis del segle XX, tal com recull Andreu Ferrer i Ginart al seu llibre Llegendes de les Balears.

Així es conta que els al.lots el feien baixar de la mula per qualcar-hi ells (ermità, baixi de la mula i jo hi pujaré) o que el feren tirar dins un safareig en ple hivern (ermità, se tiri dins el safareig) o que una vegada es menjà tots els plats d'escudella i de llet que li oferiren els missatges de Son Morei, fins que l'amo intervingué. Malgrat aquests abussos la impressió que causà la seva actitud fou profunda fins al punt que també li foren atribuïts fets fantàstics com la de cavar una gran quantitat de grava sense gens d'esforç o la de traslladar-se de manera instantània a Felanitx per assistir al funeral de son pare.

I com els fets legendaris augmenten la seva verosimilitud als ulls del poble si aquest pot veure i tocar l'escenari dels fets, la figura de l'ermità també fou associada a una roca característica dels voltants de l'ermita.

La penya de s'Ermità Macari (o el penyalar de Fra Macari) és una gran roca que beca de manera amenaçadora sobre l'antic camí de l'ermita. Es conta que fou l'ermità qui la deixà en aquesta posició un dia que es trobava cavant junt amb altres homes al peu de la penya. De sobte la gran pedra cruixí i s'inclinà. Els companys fugiren aterrats però l'ermità no es va moure. Amb tranquilitat va estendre el seu braç i aturà el moviment del penyal.

Només les eines quedaren sepultades. I encara hi són, si ningú no les ha preses.

 

Penya de s'Ermità Macari

Penya de s'Ermità Macari