Morro, tossa, barranc o barraca són paraules d'origen desconegut, enquadrades pels lingüistes a l'anomenat substrat preindoeuropeu. En una de les seves vàries accepcions morro equival a penyal prominent i a Mallorca dóna nom a una setantena de llocs, deixant de banda els antropotopònims.
Entre els setanta morros hi ha variants com es Morral, es Morret, es Morrot, es Morràs o es Morralàs. Els podem dividir segons la seva localització a l'interior o al litoral. Entre els primers, una quarentena, destacarem el morral Vermell, es morro Morret, es morro d'en Brujó, es morro d'en Joi, es morro de Sant Josep o el tautològic morro des Penyal.
Al litoral, morro és sinònim de punta o de cap. Alguns exemples són es morro Negre, es morro Roig, es morro d'en Grosser, es morro d'en Tiulo, es morro de Catalunya, es morro de Sant Joan, es morro de s'Eco o es morro des Fabioler. Els trobam per tot arreu excepte a les marines del Migjorn o a la península d'Alcúdia. La màxima concentració es produeix al tram central de la costa Nord, entre Deià i Escorca.
L'epicentre del nom es situa a la inhòspita marina de Lluc, on en cinc quilómetres es succeeixen fins a sis morros: morro d'en Llobera, morrillo d'en Bordils o de sa torre de Lluc, morro des Aucellets, morro des Capellans, morro de ses Bledes i morro de sa Vaca. En Llobera i en Bordils eren propietaris de finques situades al clot d'Albarca. Els capellans de Lluc són recordats no sabem si per un succés extraordinari o si per un fet quotidià com podria ser una jornada de pesca. Per la seva banda els aucellets i les bledes marítimes no presenten gaire misteri.
I sa Vaca ? Idò és una cova dels penyals que en els dies de tempesta emet un renou singular, assimilat a un bràmul. Per extensió designa el promontori que protegeix el port de sa Calobra pel seu costat de gregal.
En realitat sa Vaca bramula reclamant atenció. Però ningú li respon, la costa és deserta.
Morro des Capellans, morro de ses Bledes i morro de sa Vaca