No fou fins a finals del segle XVIII quan els valldemossins tengueren una via de comunicació directe amb Palma, apte per als carros i transitable en època de pluges. Fins aleshores el rocam i el torrent feien de s'Estret de Valldemossa un obstacle insalvable per a la tecnologia disponible. Ho corrobora Jeroni de Berard en el seu famós llibre amb el següent comentari:
...desde el año 1783 se va prosiguiendo [el camí] hasta el estrecho, que es el freo dicho, media hora después de la Esglayeta, que forman dos montes dejándole sólo el preciso lugar para el camino, que a fuerza de industria a auspicios de los dueños de los predios, de los monjes cartujos y de los vecinos, se ha logrado el proseguirle hasta dejar el torrente que en tiempo de invierno servía de grandísima incomodidad. Es una de las obras más heroicas de este tiempo, por las dificultades de la desigualdad del terreno que han tenido que igualar y los recios peñascos que se han derribado.
Abans d'aquesta obra el camí més segur per anar a Ciutat, per exemple per vendre els productes del camp al mercat dels dissabtes, era el que passava per Esporles. Sortint del poble es dirigia cap a Son Ferrandell i superat el coll d'en Claret baixava cap a Son Cabaspre i Son Dameto, enfilant després els darrers revolts que desembocaven a sa Vila Vella.
El camí vell de Son Dameto, que és com es coneixen aquests darrers revolts, ha estat netejat recentment de l'espessa vegetació que el cobria. Ha aparegut una ampla via empedrada, demostració de la seva antiga importància. Malhauradament el camí és interromput bastant aviat per l'habitual reixa metàl.lica, que en aquest cas delimita sa tanca des Vent, un dels sementers de Son Dameto.
Desitjam que es pugui arribar a un acord entre l'Ajuntament i la propietat que permeti de nou el pas fins al coll d'en Claret. La recuperació de la via històrica entre Esporles i Valldemossa bé s'ho mereix.
Camí vell d'Esporles a Valldemossa