Conten les Rondalles que fa segles hi hagué una senyora molt rica que tenia gran devoció pel Sant Crist de l'oratori de Sant Miquel de Campanet. Era tan rica que quan es trasllavada des del seu poble, Sant Llorenç, fins a l'oratori per venerar la imatge ho feia per un camí de la seva propietat que passava per Manacor, Petra, Santa Margalida, Muro, sa bassa Ferrera, sa Pobla i es Rafal de Búger. El record d'aquesta dama perdurà en el nom del darrer tram del camí, conegut com el camí de na Pontons.
A finals del segle XIX el propietari de la possessió de Son Estrany, qui sap si emulant la magnificència de la legendària senyora, féu grans inversions a la seva finca i una d'elles fou la sembra de més d'un quilómetre de xiprers que amb els anys es convertiren en la solemne murada verd obscura que encara avui fa partió amb el camí.
L'il.lustre escriptor campaneter Llorenç Riber gaudia de passejar al recer d'aquests arbres, tot cercant la inspiració. Ho sabem per l'exemplar dedicat al seu homenatge de la col.lecció Quaderns de Campanet, el número sis, en el qual es reprodueix una entrevista que li feren al 1932. Tres foren els llocs que destacà del seu poble: l'església parroquial, l'oratori de Sant Miquel i el passeig des Xiprers. De la teringa en va fer un elogi ple de ressonàncies clàssiques, com no podia ser d'una altra manera:
És una joia viva del Renaixement italià: la cresteria gigantesca d'una catedral de maragdes i d'or. Em plau passejar a l'ombra d'aquests xiprers, que canten al vent com flautes pàniques. Aquí llegesc Virgili, Horaci, Teòcrit...
Xiprers de Son Estrany (camí de na Pontons)