Una paret i una pilota. Aquests són els elements bàsics per a multitud de jocs que es practicaven antigament. La sofisticació posterior donà lloc a la construcció d'edificacions específiques, amb divisions verticals i horitzontals de superfícies que havien de ser respectades pels jugadors, amb espais reservats per al públic, amb comptadors de resultats...La popularitat era gran, impulsada per les apostes que es creuaven al local, i perdurà a Mallorca fins al segle XX.
Al manco des del segle XVI un d'aquests espais específics era conegut com el triquet de la pilota, al qual podem considerar com un precedent de les modernes pistes de frontó o d'squash.
Hi havia triquets als principals pobles i també a Ciutat, on es constituïen en fites de la toponímia urbana que al manco han perviscut en el nom del magnífic i renovat edifici modernista situat a la confluència del carrer Aragó amb les Avingudes, obra de Gaspar Bennàssar Moner.
Els triquets eren espais llarguers, tenien fins a seixanta metres de llarg per onze d'ample. D'aquest fet es deriva el que alguns penyals on predomina la dimensió horitzontal siguin coneguts metafòricament com es Triquet. Sabem d'aquest nom a la finca pollencina de Lassarell i en coneixem un altre als cingles litorals del cap Ferrutx. En aquest cas el nom vé acompanyat de la càrrega fantàstica característica de tants de noms artanencs.
Veis aquell llenç de roca blanquinosa que es destria tan bé des de la mar, just entre cala Fosca i sa Vaca? Allà li diuen es Triquet des Moro.
ACTUALITZACIÓ (12/09/11): Pel llibre de Damià Duran, Aspectes materials i lingüístics de la cultura dels Pescaires d'Artà, ens assabentam d'un altre Triquet des Moro, situat al migjorn del far de Capdepera, entre sa Comassa i el Faralló des Moro. Haurà de ser visitat per saber si el lloc té alguna semblança amb el situat a Ferrutx.
Triquet des Moro