Quan no hi havia rellotges la gent que treballava al camp es deixava guiar pels jocs d'ombres que s'anaven formant al seu entorn. D'aquesta observació sorgiren nombrosos noms de lloc que traduïts venen a significar que quan tal banda li pega el sol són les tantes hores, com per exemple sa regata de les Onze.
Els nom més comuns són amb diferència els que es refereixen als moments centrals del dia i a elements orogràfics prominents: penya des Migidia, penyal des Migdia, roca des Migdia...En ocasions serveixen com a referència elements més discrets com una cova o una simple mata: sa mata des Migdia.
A Mallorca hi ha dos rellotges de sol naturals gegantins que destaquen per sobre dels altres. Un és el penyal des Migdia, contrafort occidental del puig Major que presideix la vall de Sóller.
L'altre és el que regia els horaris de la zona oriental de la badia d'Alcúdia. La perfecta línia inclinada que es va desplaçant pel coster de ponent de la muntanya, visible des de quilómetres de distància, a ben segur que pautava els treballs de les possessions de la contrada: sa Devesa, sa Canova, ses Pastores, s'Ametlerar, Morell, Carrossa...Aquest puig té una cova, més en propietat una balma, que a l'estiu queda il.luminada just a les dotze: sa cova des Migdia.
Il.luminar-se, ser el centre d'atracció de totes les mirades, i al mateix temps cobrir amb un vel de fosca durant segles una tràgica història. Gran paradoxa la que ens tenia amagada en Xoroi !
En Xoroi ens diu l'hora, són les onze