Topònims majors, controvèrsies majors. La dita popular relaciona nins i problemes però podem adaptar-la a les discussions que generen les etimologies de noms com el que avui ens ocupa, Bunyola.

Muntanyes, construccions, sorgències d'aigua, vinyes o banys són alguns dels ètims proposats pel nom que designa el poble i la gran possessió situada al port des Canonge, avui semi-abandonada i immersa en un dels molts litigis judicials que han proliferat darrerament a Mallorca. No repetirem les distintes propostes que trobareu resumides aquí o aquí i tan sols ens centrarem en les que fixen la seva atenció en l'orografia, defensades per Mateu Morro i per Onofre Rullan.

El conegut historiador i polític es recolza en l'obra de l'insigne filòleg Joan Coromines per concloure que el nom de la vila situada a la cruïlla dels accessos a les valls de Sóller i d'Orient, té el seu origen en el diminutiu de bony, paraula d'origen prerromà i que al Pirineu s'empra com a sinònim de turó arrodonit. El turó en qüestió no seria altre que es Castellet, pujol per on s'enfilen els carrers de la vila primitiva. L'autor estén l'hipotètic origen a tres indrets més: Son Bunyola, Bunyolí i Bonany. Trobareu l'argumentació completa en el següent article.

Per la seva banda Onofre Rullan, geògraf i bon coneixedor de les terres esporlerines i els seus voltants, es suma a la tesi anterior i aporta la identificació del bony banyalbufarí que explicaria el nom de la possessió de Son Bunyola. Es tractaria d'un putxet de forma cònica cobert de pinar situat a 700 metres a xaloc de les cases, conegut com es Castellot. Trobareu una revisió de l'estat de la qüestió del topònim i la seva proposta aquí.

Segurament aquesta no serà la darrera aportació al debat. De moment l'únic indiscutible és que de la ingent informació subministrada per Coromines es poden extreure conclusions inicialment no previstes pel mestre, basades en un coneixement més precís dels llocs designats pels topònims.

 

es Castellet (Bunyola)

es Castellot (port des Canonge)