Hi ha qui disfruta acumulant cims que superen els tres mil metres als Pirineus i n'hi ha que fan el mateix amb els mils de la serra de Tramuntana. D'altres, certament més originals, tenen com objectiu assolir el fons de totes les cavitats que s'endinsen a la serra de na Burguesa, tan propera i desconeguda.

La meva és una col.leció força més reduïda, basten els dits d'una mà per completar-la. La composen sorgències d'aigua dolça amagades al fons d'antres que només poden ser visitats els dies de bonança, quan les ones fan treva.

El lloc d'honor és ocupat per la insuperable, la que fa honor al seu nom, la font Gallarda. La segueix en bellesa la font de l'Astor, una altre deu pollencina, vigilada per l'ull sempre obert del Cavall Bernat.

La mà de l'home excavà en el marès la galeria i picà a les penyes els escalons que permeten arribar sense remullar-se a la tercera. Es troba a Pedrafort, antic nom que designa un tram de penya-segats litorals de la possessió llucmajorera de sa Torre, i es coneix com el riuet de Pedrafort.

La darrera integrant de la sèrie es troba a l'altra punta de Mallorca, al cap Ferrutx. L'arrossegada necessària per arribar a l'esquifit cocó es veu compensada per la visió del paratge on es troba l'enforinyai. Una cresta rocosa migpartida pel collet des Vent i prolongada en el mar pel farallonet d'Albarca forma el recer del raconet de sa font des Verro. Curiosa concentració de diminutius per un paisatge superlatiu.

Redescobrir racons amagats, transformar els noms desubicats dels mapes en llocs precisos, trepitjats. Vet aquí l'impuls que em mou.

 

Font des Verro