Així com l'àcid neteja el rovell del ferro el periodisme corrosiu té la virtut d'eliminar les impureses que amaguen el bessó de la realitat, facilitant-ne la seva comprensió. Un bon exponent d'aquesta disciplina el constitueix Matías Vallés, prolífic articulista que ha conseguit transformar la seva secció dominical en el Diario de Mallorca, el boulevard, en l'autèntica portada del diari per a molts de lectors gràcies a una sèrie de cròniques memorables.
Volem recordar aquí la que dedicà als veïnats de la Real, apareguda el 21 de novembre de 2004. En aquest article relatava, amb l'encriptació necessària per a qui no vol passar-se mitja vida als jutjats, com es descartà l'opció inicial de remodelar l'hospital de Son Dureta i com es decidí la ubicació d'un nou complex sanitari que generaria unes plusvàlues i oportunitats de negoci incomparablament majors. Malhauradament el periodista encertà quan avisà als veïnats què les protestes serien inútils, davant la magnitud econòmica del projecte i les servituds polítiques establertes.
Sis anys després el nou Hospital Universitari Son Espases és una realitat i ara que està a punt per a la seva posada en funcionament direm una vegada més que la seva localització a la finca de Son Espases no podia ser més nefasta, al manco des del punt de vista de la protecció del nostre patrimoni cultural i històric.
En primer lloc perquè ha suposat una nova volta de garrot en la destrucció de l'entorn rural del monestir de la Real, destrucció que va començar amb l'urbanització des Secar de la Real i que continuà i s'agreujà amb l'urbanització de Son Serra Parera. Perquè es tracta d'un entorn de gran valor històric, ja que en aquests terrenys hi acamparen les tropes del rei en Jaume durant el setge de Ciutat al 1229 i el comte Nunó Sanç hi bastí el seu alcàsser -antigament la Real Vella, actualment Son Cabrer. O perquè el travessen importants canalitzacions d'origen andalusí que portaven l'aigua a Madina Mayurqa des de la font d'en Baster i la font de la Vila, síquies que transformaren l'indret en uns vergers, en uns jardins (uns ar-riyad com origen del topònim de la Real). En fi, per l'important jaciment de l'època talaiòtica final i d'època romana que fou parcialment destruït durant el temps en què les obres de l'hospital es realitzaven sense control arqueològic.
Se'ns han anunciat per al futur mesures de potenciació del llegat cultural del monestir i de protecció del paisatge que encara no ha estat malmès. Crec que ha estat el mateix Matías Vallés el que ha qualificat aquestes mesures, amb el seu estil concís i esmolat: collarets pels indis. L'or que ens han robat a canvi dels collarets és el patrimoni perdut.
Son Espases