Un caminet de tres peus era un tipus de camí singular que responia a la necessitat de donar accés a les petites finques situades als voltants dels pobles ocupant la menor superfície possible. Com indica el nom el seu tret característic era l'amplada, de més o manco un metre, fet que feia que fossin intransitables pels carros. En alguns casos particularment elaborats es trobaven delimitats mitjançant lloses de pedra o tapiot disposades verticalment. En alguns municipis els caminets de tres peus conformaren autèntiques xarxes peatonals d'ús públic que amb el temps han estat abandonades, tancades i privatitzades.
N'és un exemple d'aquest procés l'anomenat caminet de ses Coves, el qual comunicava el poble de Santa Eugènia amb el seu llogaret. El camí arrancava perpendicularment de la carretera de Santa Maria, just a l'altura del creuer de Son Mascaró, passava després per devora de les cases des Pinar i entrava finalment en el llogaret per la carrera de Son Sastre. Parlam en passat perquè a dia d'avui no és possible recórrer íntegrament el caminet. Una tercera part dels seus 900 metres han estat invadits per la garriga o resten tancats per reixetes o barreres.
Tot i això algunes dades permeten ser moderadament optimistes respecte d'una possible obertura del camí. Podem citar la documentació existent respecte del seu ús públic, la seva inclusió dintre de l'Inventari de béns municipals o la qualificació com a xarxa viària del tram que pertany al sòl urbà del llogaret. No podem dir el mateix de bona part de la xarxa de caminets de tres peus de Mallorca, segurament desapareguda sense ni tans sols haver tengut coneixement de la seva existència.
Primer tram del caminet, intransitable per la vegetació
Barrera al caminet
Reixeta al caminet
Arribada al llogaret de ses Coves per la carrera de Son Sastre