No en parlam gaire dels topònims que empra la gent de la mar perquè som més gent de terra i la mar ens resulta un món un tant aliè. Sabem però que el puig de Son Galiana o puig de Santa Cirga és una de les senyes que empren els pescadors del Llevant i que ells li diuen na Peluda, a causa de l'espès ullastrar que el cobreix.

A prop del cim d'aquest puig manacorí situat entre les carreteres de Son Carrió i del Port trobarem una construcció ben singular. Es tracta d'un barraca de pedra seca, amb unes dimensions interiors de quatre per dos metres i unes parets molt gruixades, d'un metre i mig d'amplària i una altura que supera els dos metres. Al cantó nordest de l'habitacle es conserva un armariet. Al mateix cantó però a la part exterior observam el detall que diferencia aquesta barraca de la resta que hem vist. Una escala de set o vuit escalons permet pujar per aquest indret a la part superior de la barraca. La finalitat de l'escala ? Ampliar el domini de l'horitzó marí que es destria ja que aquesta caseta era una de les peces bàsiques dels Sistemes de defensa de la marina de Manacor.

Aquest és el títol d'un llibre dels historiadors Albert Carjaval, Joan Lliteres i Antoni Gomila en el qual es recullen algunes dades sobre la nostra barraca. Per exemple al 1617 es consignà un pagament de setze sous a Melció Riera, per la realització d'una coberta vegetal, de càrritx i jonc sobre burjons. Al 1645 ja disposava de teulada, perquè el gerrer Joan Parera entregà cent teules destinades a la barraca.

Quan es preveia l'arribada d'algun perill a la costa manacorina començava l'activitat dalt del puig. Un o dos guardes hi eren enviats per actuar com intermediaris dels avisos que es creuaven entre la torre del port de Manacor i el campanar de l'església parroquial, talaia privilegiada de la vila. Altres vigies eren enviats a la barraca de la muntanya Grossa o puig de So na Moixa. Aquests nodes principals de la xarxa defensiva eren completats amb guardes secretes situades ran de mar a tot el litoral del terme. Al mapa del cardenal Despuig podem veure senyalats aquests llocs: el castellot d'en Peretó, cala Morlanda, sa Ferradura, sa Pedra qui Sona, cala Antena, cala Murada...

Sembla que a finals del segle XVII la barraca deixà de ser emprada per a les tasques de vigilància, destinant-se segurament a altres usos fins que fou abandonada completament i començà el seu enrunament. Avui les restes de la barraca del puig de Son Galiana representen un testimoni que pot perdurar perfectament durant quatre cents anys més. També poden desaparèixer qualsevol dia d'aquests, amb dues hores de feina d'una pala excavadora i un camió. Així de fràgils són els records del passat.

 

Puig de Son Galiana o puig de Santa Cirga

Barraca de la guarda del puig de Son Galiana