Podríem definir un faralló com una gran roca enmig de la mar. Sempre sobresortint de l'aigua a diferència de l'escull, habitualment de menors dimensions i que a vegades es troba sotaiguat. Planera i emergint mínimament tendríem la tenassa, nom que també trobam a l'interior.
En base a la toponímia de la que disposam podem dir que els esculls predominen a les costes de la mitat occidental de Mallorca, de Calvià fins a Sóller, mentre que els farallons dominen a la mitat oriental , de Pollença fins a Santanyí. En aquest darrer cas només coneixem una excepció, es Farallons que s'alcen davant la platja de sa Clota, a la separació dels termes d'Andratx i Estellencs.
A Pollença tenim farallons a la costa de Ternelles, al Cavall Bernat i a Formentor. A sa Bassa Blanca (Alcúdia) es Faralló resisteix l'erosió que se va menjant la punta on es troba. Artà presenta una parella que es distingeix pel tamany: el Farallonet de Ferrutx i el Faralló d'Albarca o des Matzoc, que qualificaríem d'illot i que està xapat per la mitat com si hagués estat tallat amb un ganivet. Devora el far de Capdepera tenim el Faralló de cala Gat i el Faralló des Moro. Al mateix terme, al límit amb Son Servera trobam el Faralló de sa Batedora des Gegant. A Felanitx n'hi ha tres: el Faralló de sa Boca (de Portocolom), el Faralló d'en Fred i el Faralló de cala Ferrera. Clou la relació el terme de Santanyí amb es Faralló que hi ha a s'Estret des Temps i es Faralló que hi ha a s'Almunia.
Joan Coromines (DECH) vegé un possible origen grec de la paraula faralló a partir del participi actiu d'un verb que significa "estar cobert de blanca escuma". Literalment així, cobert de blanca escuma, vérem nosaltres al Faralló d'Albarca en aquell temporal del tretze de novembre del 2004.
Faralló d'Albarca