Sortint de Sóller pel camí vell de Ciutat, fets els revolts que permeten superar les primeres costes, s'hi localitza un redol de cases. Al centre del redol hi ha unes marjades on agonitzen diversos tarongers i llimoneres, com a tants altres indrets de la vall. Res que cridi especialment l'atenció, excepte tal vegada un pou amb el coll quadrangular i brancals.

Encara que no ho sembli es tracta d'un lloc especial perquè el pou ens està indicant el lloc on es trobava el claustre de l'antic convent de Santa Maria dels Àngels, que fou fundat al 1458 pel pare franciscà Bartomeu Catany. Davant l'absència de qualsevol resta evident ningú diria que aquest lloc fou ocupat durant prop de tres segles pels edificis del convent i per un important cementeri.

Aquest convent era la tercera gran empresa que emprenia el notable religiós, doctor en teologia, el qual al 1441 havia impulsat la fundació el convent de Santa Maria dels Àngels de Jesús situat extramurs a Palma (en terrenys de l'actual Hospital Pisquiàtric)  i que al 1456 aconseguí la concentració dels diferents hospitals per a pobres existents a Ciutat en un únic Hospital General.

Mestre Catany, com l'anomenaven els coetanis, promogué les noves comunitats per tal d'introduir a l'illa el moviment reformista anomenat l'Observança, mitjançant el qual es propugnava un retorn als valors franciscans originals i un rebuig de la relaxació moral que s'experimentava a bona part dels convents de l'època. No fou aliè a la problemàtica del seu temps i també actuà com a mediador entre els bàndols enfrontats en la Revolta forana. Aquestes accions i les seves dots com a predicador estengueren la seva fama entre el poble, el qual li assignà el protagonisme de fets miraculosos com quan amb una simple creu va aturar el cop d'espasa que estava a punt de rebre. Es considerava també que els malats de pigota sanaven en beure les aigües de la font del pare Catany o des Frares, situada en terrenys del convent solleric.

Els biògrafs afirmen que el frare combinava la seva acció reformadora i predicadora amb períodes de vida eremítica. Antoni Furió, autor de la Vida del Bendito Padre Fray Bartolomé Catañy, afirma que residí a coves durant deu anys, en períodes intermitents. Es diu que el seu retir preferit es situava als voltants del convent de Sóller, però la seva ubicació exacte es desconeix. Joan Binimelis, en la seva Història nova (1593) dona dues possibles i breus localitzacions: en el mateix convent o un poc més amunt.

El pare Catany morí l'u d'octubre de 1462 i la llegenda afirma que en el mateix moment de la seva expiració la cova es va enfonsar. Però tal vegada no va ser així i la cova permaneix. El cert és que guaitant damunt les marjades on es situava el vell convent, espargits pels costers del pujol d'en Banya, obrin la seva boca nombrosos covals, alguns dels quals presenten signes d'eremitisme.


NOTA: Agraïm a Plàcid Pérez i a Jaume Deyá les informacions aportades sobre el Convent Vell, sense les quals desconeixeríem aquesta història i continuaríem creient que l'actual convent dels Sagrats Cors, al costat de la carretera del Port, s'havia construït sobre els fonaments de l'antic. Els moviments del terreny al coster provocaven en el vell convent enrunaments i reparacions contínues que feren que a mitjans del segle XVIII es decidís el seu desmantellament i el trasllat de tota l'obra de fàbrica. Només restaren entre els terrossos les despulles dels antics enterraments, i encara hi són.

 

Coval al pujol d'en Banya