Quan l'any 1472 arribà a València el cardenal llegat Rodrigo de Borja, enviat pel papa Sixt IV, els jurats de Mallorca consideraren la conveniència de fer un present que fos del gust de tant poderós personatge, que amb el temps seria elegit papa sota el nom d'Alexandre VI. Sabedors del seu gust per l'art de la seducció decidiren enviar-li un carregament d'aigua de murta, bona mostra de l'exclussivitat que caracteritzà durant segles aquest preuat producte tònic i cosmètic.

Però la murta, dita també murter o murtera, tenia altres utilitats. Era emprada per la medicina popular com antisèptic i diurètic i contra la caiguda dels cabells. Servia de base per a l'elaboració de licors aperitius. Les branques trepitjades impregnaven d'olor i de frescor els carrers dels pobles en els dies de festa.

No és estrany per tant que les murteres també servissin per nomenar els llocs. Ja fos a partir d'exemplars notables com sa Murtera de Son Buscai o ses Murteres de Son Berenguer o bé d'una agrupació el fet és que els noms es multipliquen: es Murtar, es Murtars, es Murterar, sa Murta, ses Murteres, ses Murteres de Can Bieles, ses Murteres Fosques, ses Murteres Velles, ses Murteretes.

Amb freqüencia també actuen com a determinants d'un genèric: cala Murta, clot de ses Murteres, cocó de sa Murtera, coll des Murtar, comellar de ses Murteres, coster de sa Murta, font de ses Murteres, font de ses Murteretes, pla de les Murteres, pla des Murtar, pou de sa Murtera, puig de sa Murta, puig de sa Murtera, sementer des Murterar, serra des ses Murteres, tanca de sa Murtera, tanqueta de ses Murteres, racó des Murter, clot des Murteret.

A Manacor hi trobam una bona concentració, derivada del nom primigeni de la important possessió de sa Murtera: sa Murtera des Rosari, sa Murtera d'en Vives, sa Murtera des Rafal, sa Murtera Sitges, sa Murtera Vella, sa Murtereta, hort de sa Murtera, font de sa Murtera i escola de sa Murtera. I un redol del nord del poble de Campanet és conegut amb el nom de sa Murtera Blanca. Precisament en aquest poble Jeroni Berard documentà un altre dels usos tradicionals de la planta, el que feien els adobadors de pell.  Berard descriu l'existència en alguns carrers de trulls destinats específicament a moldre fulla de murta, afegint que "d'aquest producte en fan considerable comerç i dona fragància i alegria a les voreres dels camins, on els deixen créixer per tal de no incomodar els camps".

La producció de pols de murta i el seu comerç perdurà a Campanet fins al 1945 com es dedueix de l'entrevista realitzada per Damià Ferrà Ponç al 1983 a Guillem Amer (Quaderns de Campanet nº 1), continuador d'una activitat a la qual ja s'havien dedicat son pare i el seu padrí. Encara que era possible comprar la murta a talladors independents habitualment el negoci passava per arribar a un acord amb el senyor d'una possessió, per exemple Son Cladera, Son Mascord, Son Llompard, Ca na Mercera o Oriolet, que asseguràs l'explotació d'una sort de murtes per un període determinat, per exemple quatre anys, a canvi del pagament d'una renda. Fonamental era també el transport de la pols obtinguda, amb carros o amb el tren, fins a les fàbriques de sabates situades a Inca, Llucmajor, Palma o Sóller.

Però deixem que sigui el mateix Guillem Amer qui ens relati el procés d'elaboració de la pols de murta i la seva decadència:

La murta es tallava des del març fins al mes d'agost, aturant-se en temps de sega perquè segar sortia més rentable. Els homes tallaven la murta i en tenir el manat fet el posaven damunt sa murtera o en terra. I quan aquelles rames de murta s'havien secat les posaven damunt llençols i amb garrots atupaven sa murta i la fulla queia dins es llençols. I en tenir el viatge hi anàvem amb un dels nostres dos o tres carros i dúiem aquella fulla de murta dins els llençols al depòsit de Can Capellí. Allà hi teníem un torrador de trispol de mescla i esteníem la murta fins que es secàs del tot i la poguéssim moldre. En aquest depòsit de Can Capellí hi cabien mil dos-cents quintars de fulla de murta. Les moles dels trulls de murta eren de pedra avellanada o de pedra foguera. Després posàvem la pols de murta dins sacs i la traginàvem en carros.

La murta s'empleava per curtir soles de sabata. Les soles fetes amb murta podien rebre humid i no les entrava. Anava bé, molt bé, per curtir. Però llavors varen dur els líquids i la murta ja no va tenir tanta demanda, perque els líquids eren més ràpids i més barats que la murta. Record que en temps de la República les fàbriques començaren a no voler murta. L'any 1936 la murta ja era morta. Però amb la guerra no podien dur líquids de fora de Mallorca i varen tornar a demanar murta. I jo vaig seguir fent murta. Els anys 1937 i 1938 en vaig fer molta ! i en vaig seguir fent fins a l'any 1945 que va ser quan varen tornar dur els líquids i tot això de la murta es va morir definitivament.

 

Murta, murter, murtera