Diu el pare missioner Bartomeu Roig i Roig (Les fonts del terme de Lluc i els seus itineraris) que la font Saura de Son Macip és una font de neu, terme aplicat a aquelles fonts que segons la creença popular només augmenten el seu cabal després de grans nevades i que no mostren canvis apreciables després de pluges importants. Diu també que la seva aigua té fama de ser la més fina de les muntanyes de Lluc, que té propietats diurètiques i que la seva frescor fa que sigui difícil mantenir les mans dins la pica, fins i tot durant l'estiu.

La seva fama és antiga ja que es remonta com a mínim al segle XVI perquè Joan Binimelis la inclou en la seva relació de fonts destacades de l'illa. I el nom ho és encara més perquè filòlegs com Coromines o Galmés de Fuentes el consideren un mossarabisme, proposant algunes etimologies que podrien relacionar-se amb la litologia o amb la coloració de la sorgència. En el primer cas derivaria del llatí fons sabuli, "font de grava". Per la segona proposta es parteix de l'occità antic saur, que donà lloc a la paraula sor en català i que significa rogenc. Potser ens trobaríem davant un precedent de formes actuals com font Vermella o font Roja ? Sense descartar que en realitat es tracti d'un antropònim, perquè ja el pare Rafel Juan documentà el llinatge Saura en el segle XIII al terme d'Escorca, si bé relacionat amb les terres des Bosc a sa Calobra (l'honor de na Saura fent partió amb l'honor de Raimon Cabrer, sa Cabrera).

Sí, la fama de la font i el seu nom són antics, però res comparable amb l'antiguitat de l'ombrívol bosc on es situa, tal vegada similar al que veren els primers homes que pujaren a les muntanyes de Mallorca.

 

Font Saura