En Faro va fer el cap viu i com tants altres durant la postguerra també es dedicà al contraban. Sembla ser que malament no li anà i fins i tot hi ha qui diu que es va fer ric, afegint que fou gràcies a l'ajut inestimable d'una mula que era capaç de carregar fins a tres bultos de tabac per beaça.

Cert o no, del que no hi ha dubte és que en Faro va beneficiar-se del coneixement minuciós que tenia de les terres d'Albarca, es Verger i s'Alqueria Vella, coneixement que li serví per transitar per les muntanyes sense aixecar sospites i per disposar d'una sèrie d'amagatalls on emmagatzemar de manera segura la mercaderia prohibida, a l'espera de què es donassin les condicions òptimes per a un transport segur fins al poble.

Un d'aquests secrets de contraban de la muntanya ha quedat per sempre lligat al seu nom, ja que es coneix com la cova d'en Faro. No en sabem gaire cosa d'aquesta cova, tan sols que es troba a prop del cim de la Talaia Freda, dins un coster llis situat al ponent del puig i que és mala de trobar.

Que és mala de trobar ho podem assegurar i per això agraïrem qualsevol contribució que permeti la seva localització. Tal vegada entre tots podrem treure a la llum un dels molts secrets que amaguen les muntanyes d'Artà.

 

Coster de la talaia Freda on es localitza, segons la informació recollida, la cova d'en Faro