Segons una de les rondalles d'en Jordi des Racó, el puig de Randa és tot buit i només s'aguanta sobre una columna d'or, que per a més inri està croixida. Quan aquesta columna falli el puig i tota Mallorca s'enfonsaran, la mar hi passarà per damunt i serà la fi del món. N'es la prova el soroll que fan les pedres llançades a l'interior de la cova des Tupatup, situada al costat del camí que puja a la muntanya.

Deixant de banda visions tan apocalíptiques, és literalment cert que a molts d'indrets de l'illa un gran buit s'obre per davall del que sembla ser terra ferma. A la marina de Son Josep per exemple hi ha un camp d'ametlers que creixen alguns metres per damunt del que és una sala anegada per les aigües de dimensions descomunals: cinc-cents metres de longitud, per setanta metres d'ampla per setze metres d'altura. És l'anomenat sector del Cinc-cents, que forma part del sistema de galeries subterrànies que té el seu principal punt d'entrada a l'esfondrament conegut amb el nom de la cova de sa Gleda.

L'existència de sistemes de galeries inundades com aquest de sa Gleda, del qual se'n coneixen fins a l'actualitat 13.500 metres de recorregut, i d'altres com el de la cova des Pont-cova des Pirata, ha convertit l'illa en punt d'atracció per als amants de l'espeleobusseig, disciplina que sembla atreure per igual a científics i aventurers. Els primers en fan exhaustius estudis com aquest i els segons protagonitzen reportatges de televisió emesos a programes com Al filo de lo Imposible o Desafío Extremo. Precisament en aquest darrer es va emetre, el passat 12 de setembre, el primer recorregut integral entre la cova i l'avenc des Camp des Pou. Aprofitant el desplegament de mitjans que permet una producció televisiva el bussejador Óscar Espinasa va recórrer en cinc hores els 1.750 metres de galeries inundades que separen ambdós punts.

Reconeixem el mèrit i la dificultat del recorregut i de la seva filmació però a nosaltres el que ens ha cridat més l'atenció del programa és la seva autèntica protagonista involuntària que no és altra que madò Maria, madona de Son Josep de Baix en els darrers tretze anys. Les seves aparicions impregnen el programa amb una bona dosi d'espontaneïtat i bon humor. Seu és segons nosaltres el moment culminat del documental, que no és la sortida del bussejador de les aigües de l'avenc reproduïda aquí, sinó el vol en helicòpter que fa la madona per damunt la seva finca, a bord d'un aparell pilotat per Jesús Calleja.

Deu ser perquè som pocs amics dels rècords i dels shows televisius o perquè gaudim més amb les coses senzilles. Per això mateix, enlloc d'endinsar-nos dintre de les negres aigües subterrànies, preferim quedar a la seva vorera. Aquí, a cavall entre la foscor del fons i la llum zenital tamisada per les fulles de les figueres, la realitat es desdibuixa. Tant, que en alguna ocasió ens ha semblat veure dintre de l'aigua un llumeneret blau. Potser fos un ésser fantàstic que cridava la nostra atenció o potser fos un simple espeleobussejador que emergia. En tot cas no vàrem esperar per a saber-ho.

NOTA: Sobre el significat del nom tan sols podem apuntar la seva possible relació amb cleda, paraula d'origen cèltic segons Coromines, relacionada en el seu origen amb instal.lacions de caràcter defensiu. Per extensió passà a designar una tanca per al bestiar i de manera més específica el seu portell. Potser aquest seria el punt de relació amb la nostra cova, tancada antigament amb una barrera.

Cova de sa Gleda