Entre els topònims perviuen paraules antiquíssimes, autèntics fòssils que fa temps han perdut el seu significat original per a la majoria de la gent. Per conèixer aquest significat hem de recórrer als especialistes, els quals segur ens donaran un poc de llum.

Això passa amb la paraula Beca, de la qual en trobam alguns exemples, no gaire, a l'illa de Mallorca. La relació amb Bec pareix clara ja que ambdós mots s'empren per designar relleus en forma de punta (per exemple Bec d'en Ferrutx), encara que bec també s'empra per designar penyals que recorden la forma del bec dels aucells (Bec de s'Àguila, Bec d'Oca, Bec des Xoriguer). Segons Coromines pot tenir relació amb la paraula mossàrab "biqq" (extremitat) que ha donat origen a la paraula castellana "pico".

Tenim per tant que el topònim Punta Beca no seria més que una tautologia (vendria a ser Punta amb forma de Punta). Pel que fa als llocs on trobam el topònim tenim dos dels caps litorals més importans de l'illa: la Punta Beca al nord i es Banc d'Eivissa, que es dirigeix cap a l'illot des Toro talment una espasa. Als anteriors s'afegeix una humil roca que té una forma singular que desde sempre ha atret l'atenció dels caminants que es dirigeixen a l'ermita de Betlem des de les terres interiors de la península d'Artà. Antigament també s'emprava el verb becar, en el sentit de prolongar-se una penya de manera horitzontal sobre el terreny circumdant.

Així de la roca anterior trobam la següent cita (DECat): "En diuen sa Beca i és una pedra que beca, abans d'arribar a Betlem". Mascaró recull pel mateix indret la forma en plural, ses Beques.

 

Punta Beca

Punta Beca

sa Beca (Banc d'Eivissa)

sa Beca, dirigint-se cap a l'illot des Toro

sa Beca (Betlem)

sa Beca (Betlem)

Bec d'Oca

es Bec d'Oca