Cova dels Bous al musclo de les Cordes, un matí qualsevol de l'estiu de 1912. El pintor es troba exultant perquè ha aconseguit traslladar al llenç tota la força del soberg panorama que es desplega davant seu: en primer terme la pesquera del Gat, a continuació  l'ull mig badat de sa Butxaca, en darrer terme el musclo dels Llorers. Està satisfet amb el resultat i ho expressa estampant la seva firma a les parets de la balma.

Llavors el pintor tenia l'edat de cinquanta anys i en feia ja trenta-un d'ençà que havia firmat la seva primera obra, un oli de temàtica rural,  i havia demanat el consentiment dels seus pares per estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, a Madrid. Havia deixat enrere la vida pagesa i modesta pròpia de la seva família per dedicar-se en cos i ànima a progressar en la seva vocació.

I aquella obra que acabava de finalitzar feia palès que havia reeixit en el domini de la tècnica pictòrica, amb aquelles gradacions de color, amb la profunditat aconseguida manejant els distints plans de la composició, amb aquells colors brillants i lluminosos que tant devien a l'impressionisme. Era també una mostra excel.lent de què el paisatge havia esdevingut la seva temàtica més preuada.

I motius per pintar no n'hi faltaren a la seva terra natal car era pollencí, de Can Melcion era sa mare. I pintà Formentor, i pintà la Cala Sant Vicenç i pintà el castell del Rei. Però sobretot dirigí els seus ulls cap a Ariant, perquè enmig del Rocam trobà les formes i els colors que més exaltaren el seu esperit. Cercant les millors perspectives va recórrer tots els racons de la finca, guaità la seva ribera des del caire dels penya-segats i es feu despenjar amb una corda fins als cingles. El resultat d'aquesta intensa trescada fou esplèndid perquè d'ella sorgiren algunes les seves obres més inspirades: la Ferradura d'Ariant, el Cingle Verd d'Ariant, Costa de Mortitx, Caleta d'Ariant, Punta Blanca, Cova de les Bruixes, Paisatge Bucòlic...

No ens estranya gens ni mica l'atracció que sentia l'artista per aquestes terres. Fa ja molt de temps que nosaltres també quedarem captivats per la bellesa continguda en el Rocam.

NOTA: El Mapa General de Mallorca de Pasarius situa el Rocam entre Ariant i el seu Rafal, però podríem aplicar el nom a tot el sector comprès entre sa Calobra i Formentor. Una excel.lent referència per aprofundir en la biografia del pintor la constitueix el llibre de Miquel Alenyà Fuster (Llorenç Cerdà 1862-1955). Tenguérem notícia de la firma a les penyes del musclo de les Cordes rebostejant pels Racons de Tramuntana.

Dedicat a Llorenç Cerdà Bisbal en el 150 aniversari del seu naixement (25 de maig de 1862).

 

Costa Mallorquina (1912)

Pesquera del Gat i Musclo dels Llorers

1912

L Cerdà