Esteim acostumats a veure fotografies que mostren paisatges litorals de postal que un dia foren arruïnats per la construcció massiva. El cas contrari, la recuperació d'un racó idíl.lic per l'eliminació de les edificacions posteriors, és molt més rar especialment si aquesta eliminació fou voluntària. A Mallorca nosaltres només coneixem un d'aquests misteriosos casos.

Conten que hi havia un milionari estranger, d'aquests que són tan abundants per les illes, que es va comprar una casa de somni. Ocupava en solitari la primera línia d'un caló d'aigües verdoses i transparents, situat al centre d'un comellar de pins que davallaven fins a besar l'aigua. Era una casa blanca amb un galeria de tres arcs orientada cap a l'entrada del caló. Tancava l'horitzó una cadena d'illots, es Malgrats.

La situació de la casa era privilegida però això no bastava al milionari estranger. Trobava que aquella casa blanca de volumetria senzilla construïda a la primera dècada del segle XX no reflectia el seu vertader estatus i decidí construir un casal d'acord a la seva posició. No s'ho va pensar molt -gens, diríam nosaltres- i la va fer esbucar llevant fins i tot els fonaments. Només els corredors emmacats quedaren com a testimoni de l'antiga construcció.

Una vegada acabada la demolició es dirigí a l'Ajuntament sol.licitant permís per a començar el seu futur casal però ... ai las! Fou informat de què no complia les condicions per a rebre un nou permís per edificar en aquella àrea natural i que en conseqüència la seva parcel.la restava inedificable.

Segur que aquell home, si encara és viu, encara somnia amb la sortida del sol per darrera una cadena d'illots, contemplada desde la galeria porticada d'una casa blanca enmig d'un caló verd de pins.

Tot el que ell va perdre nosaltres ho vàrem guanyar.

 

Caló d'en Monjo (1986)

Caló d'en Monjo (2012)

Panoràmica des del solar on es situava la casa