No tot eren gegants, tresors i fantasia en els relats populars. També hi havia lloc per a l'enginy i l'humor com ho mostra l'exemple recollit al 1912 per Andreu Ferrer i Ginart, que té com escenari el puig de ses Fites, al coll d'Artà, lloc que com altres on conflueixen finques i termes (Galatzó, Fita del Ram) mostra una especial concentració d'històries. Aquesta és la que relatà Margalida Sanxo (a) de Son Punyal, aleshores de 63 anys d'edat, tal com es recull al volum titulat Llegendes de les Balears:
Se l'anomena també puig Agut. Està devora el coll d'Artà i en son cim hi ha quatre fites de divisió de quatre possessions, i a ell hi confronten també tres pobles. Aquests són Salma Nou, d'Artà; Pocafarina i Son Vives, de Sant Llorenç des Cardassar, i s'Estepar, de Son Servera. Se conta que antigament, damunt aquest puig, hi havia una pedra molt grossa qui deia:
Venturós serà
el qui me girarà
Dos senyors d'empresa i curiosos s'encapirronaren en girar-la, pensant trobar-hi davall qualque tresor o cosa d'importància. La giraren i en abaix hi varen trobar una altra inscripció que deià:
Venturós ha estat
es qui m'ha girada.
Ja estava cansada
de jeure d'un costat.
Pensau quin engany !
Per la nostra part no vérem ni grans pedres ni inscripcions però ens consideràrem venturosos tan sols de contemplar el paisatge que es destria dalt d'aquest puig nimbat de llegendes, segons el definí l'historiador Josep Ramis d'Ayreflor i Sureda.
Puig de ses Fites (Artà, Son Servera, Sant Llorenç)