Són moltes les paraules emprades a Mallorca per designar a les muntanyes. Deixant de banda l'omnipresent puig les més habituals, presentades en ordre decreixent d'importància són:

Penya (penya Mascorda), serra (serra d'Alfàbia), turó (turó de ses Abelles), morro (morro de sa Vaca), mola (mola de Planícia) i els múltiples derivats d'aquests mots. Menys representades tenim la mateixa paraula muntanya (muntanya de Moncaira), tossa o tossal (Tossals Verds) i cuculla que ocupa la darrera posició, amb només tres relleus designats a una  zona molt concreta de l'illa (cuculla de Caselles, cuculla de Maçana, cuculla de Fartàritx).

Pot sobtar que no aparegui a la llista un mot tan emprat al continent com és pic / pica / pico. Cal dir que la seva absència és relativa perquè el podem trobar sota formes derivades, ja siguin diminutives o augmentatives. Hem de reconèixer en tot cas que no fan referència a autèntiques muntanyes sinó tan sols a roques o penyals prominents.

On abunden més és a la serra de Tramuntana i el Raiguer. Per exemple es Picons a sa Baduia (Valldemossa), a Can Borràs (Deià) i a Gabellí (Campanet). Es Picó damunt Can Tamany (Sóller). Es Picot controla el coll d'Honor entre Bunyola i Orient. Els Picots apareixen entre Fartàritx i Lassarell (Pollença). Picó des Pinaret és el nom que rep una de les penyes que guaita damunt Caimari. A Alaró hi ha es Picó (Son Palou) mentre que a sa Bastida es distingeix entre es Picó Gros i es Picó Petit.

Per la seva banda de les serres de Llevant coneixem en Picot (Son Xerubí, Son Servera), es Picot (ses Planes, Sant Llorenç), la parella formada per es Picot i es Picotó (sa Mola, Manacor) i es Picot que acull una de les creus del puig de Sant Salvador (Felanitx).

L'única referència a un penya-segat del litoral es presenta amb una forma diferent: es Picòs (Santanyí). Finalment de les terres de Puigpunyent ens arriba en forma de genèric fent referència a un relleu on abunden les formacions rocoses: es Piconar. Situat entre Son Fava i es Grau es concreta en dos determinats: Piconar de Cas Metge, Piconar d'en Calut.

Potser sigui tan sols per la sonoritat del nom però de tota la sèrie nosaltres sempre hem tengut preferència pel peculiar relleu que tanca l'horitzó de ponent del poble de s'Arracó: es Tres Picons.

 

es Tres Picons (s'Arracó)