Però hi ha hagut mai forns de pega a Mallorca ?

Ho demanam perquè no deixa de ser sorprenent la manca absoluta de qualsevol  vestigi d'aquestes construccions, al contrari del que passa amb la resta d'elements tradicionals. Sabem que està documentada l'existència d'un taller de fer pega a Peguera, el qual perdurà entre els segles XIV i XIX (Jaume March Bisbal, GEM) i que del mateix indret n'existeix un testimoni oral recollit a la revista Vora Mar (Peguera, agost de 1975). En aquesta revista l'autor de l'article "Peguera vé de Pega", sota el pseudònim de Lletrut, aporta el testimoni del sen Bosquet, des Capdellà, el qual indica la localització d'un forn de pega per s'esquena Llarga concretament a un comellar o marjada grossa, resguardat del vent de tramuntana i a prop d'un camí de ferradura.

Però sembla que el cas de Peguera constituí un cas únic  i que aquesta excepcionalitat és la que es troba al darrera del sorgiment del propi nom de lloc. Perquè pel que fa a la resta de l'illa poca cosa sabem, potser perque el producte derivat dels pins s'obtenia habitualment de l'escorça dels arbres de manera directa, sense el concurs de forns. Explica l'Arxiduc que "la reïna, tan apreciada a Eivissa per a la preparació de les pegues, s'obté a Mallorca de talls practicats als arbres, però en escassa quantitat, excepte tal vegada a Massanella, i només abans de la tala; sovint es recull només aquella que sorgeix espontàniament del tronc, que no és molta. Aquesta reïna es ven a raó de 72 reals el quintar".

Aquesta pràctica sí que es trobaria àmpliament estesa a l'illa, al manco si ens deixam guiar  per la toponímia. Així un remot comellar de Santiani acull la font de sa Pega, a Formentor trobam el carregador de la Pega, a la comuna de Bunyola hi ha el cocó Pequer, a sa Canova artanenca hi ha el fornet de sa Pega, a Alaró es documenta un torrent Pegà i en fi al mateix Peguera trobam un comellar que rep com a nom el diminutiu es Peguerí. A Palma hi havia una casa de la Pega, segurament un establiment dedicat al comerç del producte, que estava situat a la cantonada dels carrers Jafuda Cresques i Eusebi Estada, segons consta al Plànol de Bernat Calvet de 1901.

En conclusió a Mallorca referències toponímiques a la pega moltes però forn cap n'hi un. Per veure aquests elements cal desplaçar-se a la veïna illa d'Eivissa on es conserven, en estat precari i en algun cas omplerts de fems, un grapat d'aquests monuments etnològics tan singulars que ens recorden a petits volcans. Són de fàcil visita els localitzats al costat de les carreteres, com per exemple el de ses Marrades de Corona, que ja fou esmentat per l'Arxiduc Lluís Salvador en la seva descripció de les Pitiüses, i el del coll des Pouàs, a prop de l'antic camí de Vila a Santa Agnès. Creuem els dits perquè es conservin per molts d'anys.


NOTA: l'element 335 del Catàleg de patrimoni d'Artà, identificat erròniament amb el fornet de sa Pega, és en realitat una barraca de maresser. Trobareu altres referències sobre el món de la pega aquí i aquí.

 

Forn de pega del coll des Pouàs (Eivissa)

Forn de pega, boca superior

Forn de pega, olla posterior