Tenen un caràcter metafòric tots els ponts que trobam a la costa no urbanitzada de Mallorca. Noms com el pont de cala Figuereta, pont de sa Plana, pont d'en Boi, pont d'en Barracar, punta des Pont, na Pont, morro del Pont o pedra des Pont fan referència a penyalars que han estat buidats per l'erosió marina fins a deixar tan sols un arc de roca el destí del qual és esbucar-se en un futur més o manco proper, si és que encara no ho han fet.

Alguns d'aquests forats litorals tenen formes capritxoses mentre que d'altres són navegables en dies de bonança i amb una embarcació lleugera. Trobarem bells representants d'aquest grup a la costa des Saulonar (sa Cova, Artà) i a la cala de Sant Vicenç.

El més magestuós d'aquests accidents geogràfics es localitza en un illot santanyiner que fou originat per l'esfondrament del sostre d'una gran cova. No debades el seu nom es presenta amb una forma augmentativa: li diuen es Pontàs.

 

Pont a la costa des Saulonar (sa Cova, Artà)

el Pont (cala Sant Vicenç)