Curiós aquest lloc pertanyent al terme de Calvià però que té la seva entrada principal per la banda de Palma, tan desconegut de la majoria malgrat trobar-se tan a prop del barri de Gènova.

Durant segles el torrent de na Beiana va veure transitar el mateix tipus de gent amunt i avall pel barranc: eren els pastors, carboners, caçadors, garriguers... que feinajaven pels costers de na Burguesa. Fou testimoni d'aquests usos tradicionals el zoòleg alemany Alexander Pagenstecher qui visità l'illa durant la primavera de 1865 i dos anys més tard publicà les seves impressions en un llibre, traduït amb el títol: La isla de Mallorca, reseña de un viaje.

En el llibre s'inclou una descripció de l'excursió feta el dia 4 d'abril 1865 pel científic i el seu acompanyant, el també científic Robert Bunsen, que els dugué de Palma a Son Berga i d'aquí al coll de sa Creu pel barranc de na Beiana, tornant a Son Berga per un altre camí.

"El dimarts 4 d'abril, des de les vuit del matí a les dues de l'horabaixa, férem una hermosa excursió per la serra de Son Berga, situada a l'oest de Palma. Durant una hora seguim la carretera fins a Son Berga, on construïen un nou pont. Des d'allà seguim un tirany que puja per un estret barranc. Primer vàrem trobam un petit ramat de mules joves, després a un coster coronat per unes runes trobàrem un altra ramat d'unes cent vint cabres...

...Les parets d'aquest barranc estan cobertes de bosc, de tan en quan presenten alguna cavitat natural i per diversos indrets hi ha fragments de roques que s'han desprès dels costers, els quals s'eixamplen formant un petit circ amb el fons sembrat de penyals que han estat arrossegats per les aigües des de les altures. És un lloc extremadament silvestre i romàntic, en el qual es fa present una agradable soledat, només interrompuda pels carros que baixaven de tant en quan carregats de llenya. Igualment observam diverses sitges, i finalment, ens creuam amb un home amb una gran placa al pit que suposàrem seria algun garriguer."

Els usos tradicionals del barranc es trencaren en el segle XX moment en que na Beiana entrà en la modernitat de la ma dels militars. Ho explica l'investigador Nicolau S. Cañellas en el seu llibre Els darrers castells. L'esbucament de les murades, greus accidents com l'ocorregut en el polvorí del camp Pelat (88 morts) i l'obsolència de les instal.lacions impulsaren la recerca de noves localitzacions per a l'emmagatzemament dels explosius.

Un dels indrets escollits per a la construcció d'un nou polvorí fou na Beiana, que tenia al seu favor la proximitat a la ciutat i el seu aïllament natural. Malgrat l'oposició del propietari finalment la inauguració es produí el 3 d'agost de 1911. Formaven les noves instal.lacions tres magatzems, un extern i dos subterranis, amb capacitat per a unes cent tones de pólvora cadascun. S'hi afegia un cos de guàrdia per a vint-i-tres soldats, una caseta, dues cotxeres i quatre garites per a la vigilància del conjunt.

Na Beiana començà doncs una nova etapa marcada pels usos militars i per les restriccions d'accès característiques dels mateixos, en la qual vàries generacions de soldats s'anaren succeïnt per a la custòdia del lloc. Però res durà per a sempre i el polvorí deixà de tenir utilitat per a l'exèrcit sotmès a una forta reorganització gairebé cent anys després de la seva inauguració. L'any 2005 els terrenys foren desafectats  i subhastats per part del ministeri de Defensa.

Els adquirí l'empresari immobiliari Matthias Kühn per la qual cosa sembla que el destí futur de l'antic polvorí de na Beiana és el de convertir-se en un establiment hoteler a l'estil del fortí del cap Enderrocat o tal vegada en residència d'un magnat gelós de la seva intimitat a l'estil de la Fortalesa de Pollença.

En tot cas el que és segur és que les oportunitats per visitar na Beiana tenen data de caducitat.


NOTA: el nom sembla ser la feminització del malnom Beia, tan comú a Mallorca. Hem vist altres vegades aquest recurs tan habitual per fer referència a diversos accidents geogràfics. Trobam el mateix sufix -ana a molts altres noms: na Beltrana, na Boscana, na Cerdana, na Ferrana, na Graciana, na Guiamerana, na Jordana, na Juliana, na Perpinyana, na Pinsana, na Revellana....

 na Beiana

 Foto: Jordi Aguiló