Antigament la paraula jai o jaia era una de les que s'empraven per a designar a les persones velles. Avui en dia el seu ús ha decaigut encara que potser sigui possible escoltar-la en boca de persones d'edat avançada, és a dir de jais.
Potser la més famosa de les jaies sigui la jaia Corema encara que la jaia Xaloc, la jaia Bigalot i la jaia Grill de les Rondalles no quedin massa enrere, així com els seus companys el jai de sa Barraqueta o el jai de sa Lluna. A Búger fins i tot tenen una festa pròpia, la festa des Jai.
Un ràpid repàs de la toponímia mallorquina ens mostra els següent exemples: Can Jaia (Andratx), prat des Jai i rotes des Jai Moll (Artà), Cas Jai Tit (Binissalem i Sencelles), camp des Jai (Bunyola), costa de sa Jaia i pou de sa Jaia (Calvià), rotes des Jai (Deià), Cas Jai (Deià i Palma), coves des Jai Toni (Escorca), pou des Jai Toni (Felanitx), es Jai (Felanitx), rota des Jai (Llucmajor, Puigpunyent i Selva), garrigó des Jaiulí (Jaiulí < Jai Aulí ? , a Palma), font des Jai Negre i cova de sa Jaia (Puigpunyent), fort de na Jaia (Sant Llorenç), Can Jai (Santa Margalida i Santa Maria), torrent des Jai (Santanyí), Ca sa Jaia (Selva), comellar des Jai Andreu (Selva), Cas Jai Benet, Cas Jaio i es Jaiot (Sóller), clova des Jai Martí (Manacor).
Acabarem dient que als costers del castell d'Alaró hi ha una important cova prehistòrica funerària de l'edat del ferro que ha estat espoliada com ho han estat el 99 % de les coves mallorquines. És la cova des Jai Mora.
Cova des Jai Mora