Potser degut a les poques simpaties que generen el fet és que són escasses les aparicions de les rates en els topònims malgrat la seva omnipresència al camp. Amb aquests noms podríem fer tres grups.

En el primer posaríem aquells que semblen significar que són llocs on abunden els rosegadors. És del cas de l'illa de ses Rates o del pou de ses Rates.

El segon grup el formarien els noms on la referència, concretament a la coa de l'animal, és metafòrica. Són quatre els llocs que reben el nom de coa de sa Rata, designant relleus llargs i prims que inclouen un sementer de Santa Ponça i tres serres a la muntanya (mola de Son Monserrat, puig de sa Font o de Sant Pere, Son Morro a Valldemossa).

En el tercer grup hi posaríem aquells noms pels quals la referència a l'antipàtic rosegador és només aparent. Joan Coromines en el seu monumental Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana (DECat) afirma que rata, rates i ratavila són noms de llocs de molineria, derivats del plural àrab ar-Rihat "els Molins".

Proposa la transformació l'Arr(e)ata > la Rata i inclou un exemple mallorquí per sostenir la seva tesi. Es tracta del nom d'un molí d'aigua de Búger, el molí de sa Rata, que forma part d'un sistema hidràulic d'orígen andalusí que aprofitava les aigües del torrent de Búger.  El molí ha donat nom al camí de sa Rata i per extensió a tota la contrada, coneguda com sa Rata.

Finalment sense saber a quin grup hauríem d'incloure'ls ens quedarien el pas de sa Rata a la mola de Planícia i el penyal de sa Rata al puig de sa Font o de Sant Pere i sobretot un important orònim: sa Rateta.

 

Rata