Ara que les aigües tornen a cobrir el jaciment arqueològic d'Almallutx ens referirem a un dels elements que quedà anegat amb la construcció de l'embassament del gorg Blau. Els habitants del nucli andalusí que resistí la conquesta catalana durant tres anys (1229-1232) degueren patiren moltes privacions però podem assegurar que al manco mai els hi va mancar l'aigua. És així perquè al peu des Castellot, dintre d'un covitxol situat a l'extrem septentrional del poblat brollaven -i brollen- les cabaloses aigües de la font de sa Roca.

Aquestes aigües eren el principal responsable de l'existència del gorg Blau i la força motriu que movia els sis molins fariners de Turixant ja esmentats en el Llibre del Repartiment. Joan Binimelis (1595) la va incloure en la seva relació de les fonts més destacables de l'illa : "la font de Roca d'Almalluig que passa per lo pas del Gorg i cau dins la vall de Turixant i d'ella i d'altres molen molts molins drapers".

La font de sa Roca sempre fou una aturada obligada per aquells que es dirigien a Lluc passant per les terres d'Almallutx. Pel pare Rafel Juan sabem que el dimarts 3 de desembre de 1585 s'hi aturaren a dinar les autoritats que havien pujat al monestir per tal d'inspeccionar les obres a fer en el camí General (el camí de les Creus o camí de Caimari). La comitiva es dirigia a Bunyola i la formaven dos jurats del regne, alguns síndics i clavaris i tres picapedrers. Per part del monestir acudiren mestre Joan Cabanelles i el prior Jaume Llorenç. Per les anotacions d'aquest també sabem que la comitiva passà pel gorg d'Almallutx i "no els paragué bo dit camí".

Però tot això és història. Ara les aigües de la font de sa Roca només emergeixen a l'aire lliure en èpoques de gran sequera, com aquella que patí l'illa a l'hivern de 1989.


Embassament des Gorg Blau

Embassament del Gorg Blau en plena sequera (26 de febrer 1989)

Font de sa Roca

Font de sa Roca (26 de febrer 1989)