La construcció d'una font de mina podia suposar una considerable inversió de temps i de dobbers. En primer lloc calia prospectar el terreny a la recerca d'indicis d'aigua (tipus de terra, vegetació, humitat...). Decidit el lloc es cavava fins arribar al nivell freàtic i posteriorment es construïa la galeria de drenatge, a cel obert o subterrània, normalment paredada en sec. Eventualment podien afegir-se al sistema altres elements tals com síquies o safareigs.
L'obra podia arribar a assolir les dimensions de la font de Son Reus amb els seus tres cents metres de galeria i catorze pous, el pou mare amb una profunditat d'onze metres. Sense arribar a aquest extrem el fet de què una vegada feta la feina la font arribàs a secar-se no podia considerar-se més que una autèntica fatalitat.
Disposam d'alguns noms que fan referència a fonts que un dia s'eixugaren. El més important és el de la possessió bunyolina de sa Font Seca situada entre Son Térmens, Son Averçó i s'Heretat, documentat a partir dels Estims generals que es feren l'any 1578 per valorar tots els béns mobles i immobles de Mallorca. A s'Olivaret (Alaró) trobam el comellar de sa font Seca. Altres noms fan referència a la sequera: bassa Seca, pou Sec, safareig Sec i el genèric na Seca.
Un cas curiós el constitueix la font que es troba oblidada enmig dels costers plens d'urbanitzacions que rodegen el port d'Andratx. Exemple notable d'arquitectura popular mostra una galeria de perfil parabòlic de 1,7 metres d'altura, 1,1 metres d'amplària i 6,3 metres de longitud. Deim que és un cas curiós perquè en el moment de la nostra visita de l'anomenada font Seca rajava un important broll d'aigua pura i cristal.lina.
Fiau-vos de la toponímia !
Font Seca (Andratx)