La funció més estesa i comuna dels molins fou la de moldre blat per a l'obtenció de farina. Però en tengueren d'altres i amb ells es tractaren matèries diverses tals com teles (molí draper), paper (molí paperer), escorça, sal, guix o ciment.
Una substància especial que es fabricà amb l'ajut d'aquests enginys fou la pòlvora, resultat de la mescla en proporcions variables de salnitre (nitrat potàssic), sofre i carbó vegetal prèviament capolats en forma de grans més o menys petits.
Deixant de banda els molins situats a Palma sabem gràcies a Enric Fajarnés Tur (BSAL VII-110) que a principis del segle XVIII es bastí un molí polvorer a la possessió de Son Quint (Esporles) que era mogut per les aigües de la font d'en Baster. Al mateix segle i pel mapa del cardenal Despuig sabem que a n'Anyana (Canyamel) hi havia un "molino de pólvora" segurament també mogut per l'aigua.
I per l'Arxiduc Lluís Salvador sabem que a finals del segle XIX dalt del puig de sa Font a Andratx hi havia tres molins de pólvora. En la descripció del seu recorregut entre el poble i Sant Elm deixà escrit:
"Giram a la dreta entre dos turons i descobrim el penyal anomenat puig de sa Font, coronat per tres molins de vent per a la fabricació de pólvora".
En aquest cas és destacable el fet de què es tractàs de molins de vent, els quals i degut als requeriments de la fabricació del producte eren menys adequats que els molins d'aigua o els de sang.
Encara avui perviuen dalt del puig de sa Font dos dels molins i s'ha conservat el nom de molí de sa Pavora, per deformació del mot original. És cert que han estat molt alterats per intervencions posteriors a la zona, que la seva altura s'ha reduït als tres metres i que un d'ells ha estat reconvertit en torreta mirador.
Però així i tot bé s'ho paga una visita al lloc especialment si aquesta es produeix en un radiant dia de primavera.
Molí de sa Pavora (Andratx)