Basta una ullada al mapa del cardenal Despuig (1784) per afirmar que antigament les possessions formaven bona part dels nodes principals de la xarxa viària de Mallorca.  Fora vila era un desert de població -res a veure amb l'actualitat- i les possessions constituïen els únics llocs habitats entre les viles i concentraven una important activitat econòmica, d'aquí les necessitats de comunicació.

La possessió de Solleric, situada a la part central de la serra de Tramuntana, n'és un exemple paradigmàtic ja que a través seu es canalitzaven les principals comunicacions d'Alaró amb la muntanya. En primer lloc el camí de Lluc, a través dels Tossals Verds i d'Almallutx. En segon lloc el camí de Sóller, a través de Coma-sema i el pas de na Maria. Finalment el camí que comunicava amb el llogaret d'Orient, a través del coll homònim.

D'aquest tres camins històrics avui el que es troba en pitjors condicions és el camí entre Orient i Solleric. Caigué a l'oblit una vegada fou construïda la nova carretera entre Alaró i Orient, a la dècada dels anys quaranta del segle XX. Des de llavors llargs trams de l'antic camí han estat privatitzats i fets desaparèixer pels propietaris colindants, un procés massa comú i que ha estat esperonejat per la passivitat dels Ajuntaments, en aquest cas els de Bunyola i d'Alaró.

Es conserva el tram que discorre entre Son Bernadàs Nou i Ca ses Bieles, on trobam la primera barrera. Fils-ferro i noves edificacions en dificulten el seu seguiment malgrat tractar-se d'un antic camí públic. Reapareix en el vessant oriental del coll d'Orient, baixant pel costat d'una font cap a l'hort de Solleric per acabar a les cases, en un altre tram privatitzat.

Però els problemes de pas en els camins no tenen res de novedós. Al Catàleg de camins del terme de Bunyola podem llegir com al 1773 es plantejà un pleit entre l'Ajuntament de Bunyola i Miquel de Vallès-Reus de Solleric i Orlandis (1723-1790), primer marquès de Solleric, perquè l'amo de la possessió impedia la lliure circulació pel camí d'Orient pretenent que els veïns accedissin al llogaret pel pas de s'Escaleta.

Res de nou sota el sol.

 

NOTA: Desconeixem l'origen del nom, compartit per una altra possessió de la marina de Llucmajor. En època islàmica rebia el nom de Xular segons mossèn Bartomeu Guasp qui aportà un document datat l'any 1300 segons el qual Pere Guitard, habitant d'Alaró, posseeix l'alqueria Xular "modo sarracenico, sed nunc modo christianico Soylerich que est in termino Canarosa in parroquia Santa Marie de Alorono inter podium de Alcatzena et podium de Alarono". Per altra banda la possessió de Son Burguet (Puigpnyent) era coneguda antigament com a Solleric Sobirà segons un document de 1284 aportat per Ramon Rosselló i Josep Segura.

 

Solleric (Alaró)

Antic camí d'Orient a Solleric