Són molts els elements domèstics que han servit d'inspiració per a les metàfores toponímiques. És el cas de les cadires que trobam arreu de Mallorca sobretot en la seva forma diminutiva (sa Cadireta). I especialment en el litoral on trobam quatre exemples, una d'elles coneguda com sa Cadireta de sa Senyora.
A l'interior de l'illa es localitzen algunes cadires relacionades amb personatges importants que realcen la importància del lloc. Així al puig Dreçà (Andratx) tenim la cadira del Bisbe. Al puig de Maria trobam la cadireta del Bon Jesús, de la qual l'Arxiduc Lluís Salvador recollí la tradició pollencina que assegurava que la pedra ajudaria a tenir un bon part a les dones que s'hi asseguessin. El mateix Arxiduc ens situa una cadira Vermella al cim del puig de na Bauçana.
Però la cadira de pedra més famosa es trobava en el Teix i era anomenada la cadira del Rei. El cartoixà F. Albert Puig (1588-1644) recollí un tradició segons la qual el rei Sanç gaudia d'asseure's en aquella roca ja que "desde allí casi veia tota esta isla sua de Mallorca essentat en una cadira de pedra, fora de la casa gozaua de ayres purissims y la vista corporal esplayant-se gozaua de mar y terra, pla i muntañas."
I què és el que normalment trobam associat a les cadires ? Idò homes asseguts. D'aquests també en trobam a la toponímia.
Al caire de les penyes conegudes com ses Penyes Blanques situades al sud del camí de sa Mola (Son Macià) hi ha unes roques que reben aquest curiós nom: s’Home Assegut. Avui en dia es troben ocultes per la vegetació però un temps, quan el camp estava net com una patena, es retallaven contra el cel i devien recordar un perfil humà als ulls de la gent que habitava al fons de la vall.
Cadireta del Bon Jesús (puig de Maria)
s'Home Assegut (Son Macià)