En aquell temps en el que no hi havia ni telèfons ni whatsapp les campanes tenien un paper ben rellevant en la comunicació de la gent del poble. Gràcies a elles es coneixia l'hora del dia, les distintes celebracions o l'esdeveniment d'una desgràcia, com per exemple el traspàs dels difunts. Al seu so es feien també les lleves de soldats per a la guerra.
Les campanes estan presents a la toponímia ja sigui com a metàfora o degut a l'existència d'una roca o estalactita que convenientment colpejada recorda el seu so. Potser la més coneguda d'aquestes sigui la que es troba situada al costat del camí del barranc de Biniaraix, que ha estat apedregada per generacions successives de nins (i no tan nins).
La construcció que allotja les campanes de les esglésies, el campanar, també compta a Mallorca amb el seu propi topònim de caire metafòric. Així es coneix amb el nom de Campanar des Moros una columna de quatre metres d'altura formada per cinc grans blocs de pedra. Situada enmig del camp a Montuïri, s'afirma que era la columna central d'un talaiot ja desaparegut.
NOTA: Gabriel Mayol comparteix amb nosaltres la rondalla que li contava el seu padrí, segons la qual aquell que aconseguís tomar el campanar des Moros amb el cap a davall hi trobaria un tresor.
sa Campana (barranc de Biniaraix)
Campanar des Moros (Montuïri)