Establiments turístics i topònims genuïns sovint no formen una bona combinació, al manco al parer dels gestors i propietaris dels primers. Abunden els exemples de cases i possessions que han vist el seu nom tramudat quan s'hi ha començat a desenvolupar en ells el negoci turístic.

Així a Binibona (Selva) ha sorgit una pietosa dièresi sobre la lletra i del nom Can Beneit transformant-se en un Can Beneït menys ofensiu per a les orellles. O en el mateix terme municipal l'antic es Celler de sa Bisbal s'ha convertit en l'hotel Son Ametler.

Si anam al municipi de Manacor trobam casos com el del Rafal Pudent on s'ha potenciat el canvi a un Rafal Podent, en el sentit de poderós. O el cas de l'agroturisme que ara anomenen Son Verd, a la carretera de Conilles. El nom vertader és certament contundent: Son Porc.

Aquí el tema de fons és que al contrari que els béns immobles els topònims no pertanyen als propietaris presents ni futurs de les finques, sinó que com la llengua són un patrimoni col·lectiu que pertany al poble.

I el poble continuarà dient per molts d'anys Can Beneit, Rafal Pudent, Son Porc...


NOTA: els noms van mudant en el temps i així antigament Can Beneit era conegut com a Son Catxo. Podem comprovar la relació entre un i l'altre en un document de 1631 referenciat a la Guia de Binibona d'Antoni Ordinas Garau:

"Comparaguent lo honor Miquel Amer "Beneyt" fill de Guillem y de Cattª Costa Coniuges, del lloch de Binibona, successor fideicomysari de Pere Amer als Catxo de dit lloch de Binibona te y posseyex unes cases y pessa de terra a ellas contigua ditas Son Catxo, tingudas sots alou y directe domini del dit.. Sr. Dn Jordi Abri Dezcallar y Fuster, S. de la Bossa del Or a merce de lluisme..."

 

Can Beneit (Binibona, Selva)