La vila de Pollença es troba emmarcada per un conjunt de serralades d'altura homogènia en les quals predominen els roquissars i carritxars i manquen absolutament els arbres. D'aspecte inhòspit podria parèixer que aquestes serres que s'estenen entre l'estret de Ternelles i la cala de Sant Vicent no han estat mai aprofitades per l'home.

Res més lluny de la realitat. Ja les primeres comunitats prehistòriques hi cercaren refugi, bastint poblats de naviformes als seus costers (la costa en diuen a Pollença) i fortificant els turons més inaccessibles. Javier Aramburu ens ha donat a conèixer molts d'aquests jaciments arqueològics.

Nombroses coves de la serra també foren aprofitades com habitació i com a tomba, com ho demostrà la descoberta l'any 1989 de la cova de la Ceràmica, amb un conjunt d'inhumacions acompanyades d'un espectacular aixovar funerari intacte. La referència a l'activitat exploratòria duita a terme durant dècades per l'espeleòleg José Antonio Encinas és en aquest cas obligada.

La part central d'aquestes serres rep el nom de serra de Cornavaques i en el seu punt culminal, a 545 m fou instal·lat a l'any 1865 un vèrtex geodèsic, avui ja esbucat. Aquest sector central és el més humanitzat ja que a les zones més planeres s'hi bastiren marjades i tancats per al bestiar i s'hi sembraren cereals. La presència d'una font contribuí a l'establiment d'una família de roters que intentà sobreviure en aquesta terra esquerpa. Una era i una caseta amb el seu forn de pa en resten com a testimoni dels seus esforços.

Diversos camins, avui molt degradats, facilitaven l'accés a aquest lloc tan singular, situat al cor de la serra de Cornavaques, tan a prop de Pollença i al mateix temps tan lluny.

NOTA: el nom de la serra deriva del verb escornar que significa llevar les banyes, tal vegada com a metàfora de la dificultat que presentava el trànsit de bestiar per la zona. Al NOTIB es registra també la variant serra d'Escornavaques.

 

Serra de Cornavaques

Turó fortificat

Cova

Camí

Era

Caseta de roter