Un problema de les recreacions històriques és que la gent s'arriba a creure veritablement que es troba davant un monument antic. Per exemple enmig dels greens del golf de Canyamel apareixen de sobte les runes d'una torre que molts han confós amb una autèntica torre medieval.
Li diuen la torre de n'Anyana i certament la seva forma rectangular, les cantoneres de carreus de marès i el seu matacà indueixen a pensar que és una més de les torres de defensa que servien per defensar les possessions properes a la mar, com la veïna torre de Canyamel.
La torre es situa en terrenys que formaven part de l'extensa possessió de s'Heretat, situada tres quilómetres al nord, la qual disposa de la seva corresponent i genuïna torre de defensa. A la zona de n'Anyana els historiadors només ens parlen de l'existència d'un molí d'aigua, anomentat el molí de la Mar, però cap rastre d'una torre o possessió.
Idò que hi pinta allà tal edificació ?. La solució a la paradoxa la trobam a les Cròniques Artanenques del pare Rafel Ginard. Sabem per ell que la torre fou construïda a principis del segle XIX per un personatge anomenat Don Jaume, un noble d'origen francès. Nascut a Perpinyà l'any 1760 era un dels setze fills de Joseph de Banyuls, marquès de Montferré, i de Jacquette de Bellisen. Don Jaume era cavaller de l'ordre de Sant Joan de Jerusalem, comanador de Térmens i de Cotlliure.
L'arribada de la revolució francesa trasbalsà l'antic món de la noblesa i molts hagueren de fugir per salvar la vida. Desconeixem els motius pels quals Don Jaume trià Artà pel seu exili però potser tenguessin relació amb el que seria propietari de s'Heretat a partir de 1790, Josep Quint-Safortesa i Sureda, també cavaller de l'ordre de Sant Joan.
El cas és que Don Jaume obrí una cantina al poble i es guanyà el cor dels artanencs. Conta el pare Rafel que els més vells del seu temps (1928) encara recordaven la bondat del personatge: "donava brou de carn als pobres malalts de la vila, repartia abundoses almoines, i, durant la pesta artanenca, va remeiar fins allà on pogué les necessitats del poble." I afegeix que el noble "passant per n'Anyana, s'enamorà del torrent i de l'estany que l'atreia amb sa mirada verda, i hi féu aixecar una torre just al cantell de l'abisme".
Don Jaume de Bànyuls va morir a Artà l'any 1850, a la respectable edat de 89 anys, quedant com a memòria seva una torre enrunada situada enmig dels greens d'un camp de golf.
NOTA: molts autors han relacionat el nom de n'Anyana amb la presència de l'estany de Canyamel i amb l'hidrònim prerromà ana ("aigua") del qual s'han derivat altres topònims com na Jana.
Torre de n'Anyana (Capdepera)