Fa molts, molts d'anys, els caminants que partien de la vila d'Inca cap a la vila de Sineu travessaven en primer lloc -com encara avui ho fa la carretera- les planes de Son Bordils.
Poc després el camí enfilava les primeres costes que permetien assolir el capdamunt d'una serreta i unes cases. Els caminants no ho sabien però el nom d'aquelles cases era una pervivència de la llengua que es parlava a Mallorca abans de ser conquerida pels musulmans. Aquelles cases rebien - i reben- el nom de Serritxola, que vol dir serreta.
Un poc més endavant els caminants travessaven una extensa garriga on eren acompanyats pel so dels cops d'escoda dels trencadors de marès que allà treballaven. Perquè Serritxola fou durant segles lloc de pedreres que subministraren la pedra per a les grans obres que es feren a la vila de Sineu. Si bé era ver que la pedra no era de gaire qualitat a tenor de les notícies que podem llegir a les històries de Sineu de Mulet, Rosselló i Sancho.
Sabem per exemple que el 23/9/1388 els mestres d'obra que construïen una de les capelles de l'església volien emprar "les pedres que es tallen a les pedreres de la Ritxola" però es trobaren amb l'oposició de jurats i obrers que "troben que aquesta pedra no és bona". Al 1570 el clavari Gabriel Julià consignà "les despeses dels trencadors de pedra que han trencat pedra a la Ritxola".
Deixades enrere les serretes, les garrigues i les pedreres els caminants contemplaven la vila, dominada per les siluetes de l'església i el palau. Només calia travessar el pla on es situava es Cós i entrar al poble. Els caminants podien llavors fer un alè, ja estaven segurs.
NOTA: Al Llibre del Repartiment (1232) es registrà un rafal Axerrucxulla "de 4 jovades i és d'en F. de Gardei de Lleida" entre l'alqueria Exerra (Serra) i el rafal Abenitarfi (Binitaref). Fou l'arabista Jaume Busquets el primer qui associà el nom del rafal amb l'orònim. Per la seva part Coromines apuntà al diminutiu llatí serriciola. Seria un cas similar al del diminutiu de port (porticiolu) que trobam al Portitxol. Tradicionalment la primera sílaba del nom ha estat identificada com un article i ha estat separada del nom en la forma sa Ritxola. Els filòlegs ho denominen desaglutinació.
Serritxola