Hi ha llocs que semblen inmunes als canvis que van transformant el seu entorn i que permaneixen inalterables en el temps. Un d'aquests llocs és sa Capelleta de Bendinat. Es tracta d'una petita gruta que allotja una imatge de la verge de Lourdes rememorant la famosa aparició de 1858. Sembla que aquesta capelleta fou construïda per Isabel Széchenyi i Zechi-Ferraris (1827-1910), noble d'origen hongarès, marquesa de la Romana i comtessa d'Széchenyi.
Segons Pere Morey la senyora es va fer construir un caminoi des del castell de Bendinat fins a l'esquena del puig Gros de Portals i va triar un lloc amb bones vistes sobre la badia de Palma i Illetes per construir-hi la capelleta i un banc per seure i resar el rosari. No hi degué anar molts d'anys perquè segons relata l'Arxiduc el marquès de la Romana i la seva dona varen vendre les seves possessions de Mallorca inclòs el castell i es varen anar a viure a Madrid.
Arribà el canvi de segle i els militars varen triar un racó de la costa de Bendinat per construir una de les seves bateries d'artilleria, concretament la E-4, al lloc que coneixem com el fortí d'Illetes. Més envant la primera guerra mundial va convèncer els militars que era necessari millorar la precisió dels tirs dels canons i obusos de la bateria. És per això que es varen projectar i construir dalt del puig Gros de Portals dos edificis que allotjaven un telèmetre i el lloc de comandament. Una carretera militar de 1.815 m de llargària i 4 m d'amplària partia de la carretera de Palma a Andratx i amb cinc revolts es situava a les instal·lacions. El 10 d'octubre de 1918 les obres estaven acabades. La nova carretera militar va fer desaparèixer part de l'antic camí però va respectar la capelleta.
Als anys 70 i 80 del segle XX els terrenys on es situava el telèmetre d'Illetes havien perdut l'interès militar i havien guanyat interès turístic, no debades la marquesa havia situat la capelleta a un lloc amb bones vistes sobre la mar. El Pla General de 1971 va classificar els terrenys com a sòl urbanitzable i el 29 de març de 1984 fou aprovat el pla parcial del Polígon I sector Portals. Com es pot comprovar a les fotografies aèries la transformació del coster meridional del puig Gros de Portals ha estat radical.
Malgrat això la capelleta que va fer construir la marquesa de la Romana permaneix. És com si tengués la protecció de la Mare de Déu.
NOTA 1: llegim al llibre Aproximació a la toponímia i antrotoponímia de Calvià, de Josep Noguerol, que al cim del puig Gros de Portals hi havia una fonteta i una pedra folrada de giny que li deien es Capità.
NOTA 2: hi ha altres imatges de Lourdes repartides de Mallorca. Recordam ara la de la carretera de Galilea, robada al 2009, i la de Santa Eugènia. A la vall de Sóller també hi ha sa Capelleta, una recreació modernista de la cova de Lourdes que conté les imatges de Santa Bernadeta i la Immaculada Concepció.
sa Capelleta de Bendinat
Coster meridional del puig Gros de Portals al 1956 (IDEIB)
Coster meridional del puig Gros de Portals al 2018 (IDEIB)