A Estellencs hi ha una cova destacable que ja en el segle XIX fou objecte d'algunes referències i descripcions poc riguroses fetes per persones que en realitat no l'havien visitat. És una cova d'enterrament talaiòtica i per això és coneix amb el nom de la cova des Morts.
Començà Alexandre de Laborde que en el seu Voyage pittoresque et historique de l'Espagne (1806-1820) igualà l'espectacularitat de les coves d'Estellencs amb la de les coves d'Artà tot dient que: "A Artà i Estellencs es poden visitar coves amb estalactites molt variades i interessants". Casi res.
Al 1831 fou Joaquín María Bover qui ens va deixar a la seva Descripción histórica-geográfica d'Estellencs la següent descripció:
"Un horroroso y erizado derrumbadero que da al mar es la senda que conduce a un boquerón tan estrecho que imposibilita la entrada a un hombre algo grueso cuyo declivio por lo angosto obliga a entrar de cloquillas por no romperse la cabeza, la primera pieza de esta estancia es de altura colosal adornada de cristalizaciones, petrificados, degotizos y unos canutos que tienen un sonido armonioso cuando se intenta romperlos, de los que destila con bastante copia un agua muy salobre que se ha formado de todo el pavimento un charco una especie de rinconada a la izquierda, forma como una segunda sala cuyo término no se percibe por lo cóncavo de sus laderas y diminuto de la altura de su techo, del cual penden iguales maravillas, al frente de esta ultima pieza y a nivel del piso se hallan unas rajas que miran al mar y comunican a la cueva suficiente claridad".
De l'anterior descripció l'únic cert és que han d'entrar acotats. Ja ho va advertir l'historiador Pedro de Montaner a la seva introducció a la reedició del Nobiliario Mallorquín: "...no és exagerat recomanar la major cautela a l'hora de tenir en compte les dades aportades per l'autor [Bover] i, en conseqüència, dur a terme la seva verificació."
El mateix Arxiduc, sovint tan precís, va errar a l'hora d'ubicar la cavitat la qual situà al costat del camí de la Mar, entre el poble i el port, però ens donà una notícia important sobre la seva funció funerària: "A la dreta sorgeixen unes penyes conegudes amb el nom de la penya des Corb, per davant de la qual es troba la cova des Morts, en la qual fa temps hi foren trobats nombrosos ossos humans i avui serveix com estable per al ramat".
I ja en el segle XX Mascaró Pasarius la va situar també erròniament (Mapa General) entre Son Torrat, el puig des Corb, el puig de s'Hereu i sa Talaia.
I tanmateix els estellenquins sempre han sabut on és la cova des Morts. I els espoliadors també.
NOTA 1: malgrat esser una cova d'enterrament com es dedueix del mateix nom i de la referència de l'Arxiduc la cova no fou inclosa a la deficient Carta arqueològica la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern de les Illes Balears elaborada entre 1989 i 1995 .
NOTA 2: agraïm les indicacions de Tomàs Mut i de Biel Vallespir sense les quals encara ens estaríem arrossegant pels penya-segats de la cala d'Estellencs cercant la cova.
Cova des Morts (Estellencs)